Moratòria de quatre anys per a obtindre la capacitació en valencià

La Conselleria d'Educació dona el professorat interí fins a setembre de 2022 per a obtindre les titulacions necessàries.

La Generalitat rectifica i permet que els professors interins sense capacitació en valencià puguen treballar a les aules
La Generalitat rectifica i permet que els professors interins sense capacitació en valencià puguen treballar a les aules

La Conselleria d'Educació ha publicat l'orde per la qual es regula la catalogació amb el requisit lingüístic de valencià dels llocs de treball docents d'ensenyaments de règim especial (cos de professors i catedràtics de música i arts escèniques, mestres de taller, professors i catedràtics d'arts plàstiques i disseny, i professors i catedràtics d'EOI) en centres docents públics. 

La normativa estableix un període transitori de quatre anys, fins a setembre de 2022, per a obtindre les titulacions necessàries. Fins a eixe moment, la capacitació en valencià no serà un "requisit exigible", però sí que es considerarà un "mèrit preferent". 

D'aquesta manera, la Generalitat rectifica i permet que els professors interins sense capacitació en valencià puguen treballar a les aules. Amb la nova orde, aquests interins poden participar en l'adjudicació de places vacants i substitucions. En qualsevol cas, l'orde també els obliga a inscriure's en cursos formatius, que posarà en marxa la conselleria, per a obtindre el requisit lingüístic de valencià abans de setembre de 2022.

Finalitzat el període transitori, els integrants de les borses de treball que no reunisquen el requisit quedaran desactivats de la corresponent borsa. En canvi, els funcionaris amb destinació definitiva que no reunisquen el requisit lingüístic tindran circumscrit el dret a mobilitat a centres docents públics en localitats de predomini lingüístic castellà. Serà el mateix cas per a funcionaris sense destinació definitiva. 

Segons el secretari autonòmic d'Educació, Miquel Soler, "la Conselleria dona quatre anys més per a obtindre la capacitació, perquè volem  que tot el professorat puga tindre la capacitació lingüística necessària per a poder atendre a l'alumnat valencià tant en castellà com en valencià". Soler ha explicat que l'orde afecta a dos col·lectius: l'afectat per la primera moratòria, que va acabar en setembre de 2017 (422 persones) i el conjunt del professorat de règim especial (1.100 persones). A més, ha destacat que "és la primera vegada que es regula una moratòria per al conjunt del professorat de règim especial".

UGT estudia recórrer l'última orde educativa 

Segons un comunicat de la UGT, aquestes mesures "arriben tard" perquè "el professorat afectat pel requisit lingüístic no ha pogut treballar durant el curs 2017-2018, ni tampoc participar en les adjudicacions de juliol de 2018, previstes per a iniciar el curs 2018-2019, les més nombroses amb més de 13.000 vacants".

El sindicat estudiarà si és viable recórrer contra l'orde, tant administrativament com judicialment, per considerar insuficients les mesures previstes en el seu sistema transitori per al professorat interí. Sobre el recurs que es pretén presentar, el sindicat ha assenyalat que se centrarà en les dues disposicions transitòries que l'orde contempla. 

Així mateix, el text critica que la primera disposició "s'oblida d'incloure el dret del professorat interí" de poder continuar treballant en les localitats i comarques de predomini lingüístic castellà, una vegada finalitzat el període transitori o moratòria de quatre anys establit per a obtindre la capacitació en valencià. Per això, ha reclamat que "es rectifique i corregisca aquest presumpte oblit".

La disposició segona estableix que el professorat interí que no compte amb la capacitació en valencià quedarà exclòs de les borses una vegada haja transcorregut el termini. Aquesta disposició és, segons UGT, "producte de la tensa negociació que UGT Ensenyament PV i altres col·lectius d'afectats han tingut amb l'administració durant tot el curs 2017-2018, i de l'adopció i el compliment d'una iniciativa aprovada per les Corts".

Per al sindicat, "el més censurable" és que es contemple el dret al treball a les localitats de predomini lingüístic castellà per al professorat interí "amb caràcter limitat i extraordinari, circumscrit al període extraordinari que finalitza el curs 2021-2022", mentre que es manté "de forma indefinida entre el professorat de carrera".

També proposen dues mesures més "per a solucionar aquest conflicte laboral". La primera respon a "una ampliació d'un o dos cursos més la moratòria", i la segona defensa "que s'eximisca d'aquest requisit lingüístic el professorat major de 45 anys i amb 10 anys de servei".

També et pot interessar