Mojica podria convertir-se en el tercer Nobel científic espanyol
El professor de la Universitat d'Alacant ha sigut nomenat aquesta setmana fill predilecte d'Elx, un recompensa amb càrrega emotiva.
Francisco Martínez Mojica podria convertir-se aquest dilluns en el tercer científic espanyol guardonat amb un premi Nobel. Mojica, que l'any passat ja figurava en les llistes de favorits per a gunyar el Premi Nobel de Medicina, és professor del departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d'Alacant, i pare de la tècnica d'edició genètica CRISPR/Cas9.
El microbiòleg alacantí té possibilitats de fer-se amb el guardó aquest 1 d'octubre, quan la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca donarà a conéixer el campió en la categoria de Medicina, i el dimecres 3 d'octubre, quan es dictaminarà el premi de Química.
Candidat juntament amb dues bioquímiques
Mojica podria guanyar el Nobel juntament amb la francesa Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna, dels Estats Units. Les dues bioquímiques, partint dels seus estudis sobre bacteris, van dissenyar una eina d'edició genètica que els va valdre el Princesa d'Astúries de Recerca Científica i Tècnica l'any 2015.
El jurat espanyol no va premiar Mojica en aquell moment, però, des de llavors, aquest microbiòleg alacantí ha acumulat els premis més importants del panorama científic nacional i internacional. Un d'ells és el Premi Jaume I de Recerca Bàsica, el de la Fundació BBVA Fronteres del Coneixement (categoria de Biomedicina) o el de la Fundació Lilly.
Mojica, el primer científic espanyol a aconseguir el Premi Albany (el més prestigiós guardó de medicina dels Estats Units), compta també amb el premi Plus Alliance a la Innovació Global, un dels més valorats també de l'àmbit científic.
Fill predilecte d'Elx
Encara que està acostumat a rebre premis, aquesta mateixa setmana ha sigut nomenat fill predilecte de la seua ciutat, Elx, un reconeixement que per a aquest científic té "la càrrega més emotiva" i "el més important a què puga aspirar un il·licità".
Eina d'edició del genoma
Encara que no siga aquesta setmana, probablement serà qüestió de temps que l'acadèmia sueca acabe reconeixent el valor de CRISPR/Cas9, l'eina d'edició del genoma creada per Doudna i Charpentier gràcies al seu descobriment sobre els bacteris.
Inspirada en el sistema immunològic dels bacteris i en com aquests es defensen dels virus -descobert per Mojica-, aquesta tècnica permet modificar el genoma amb una precisió sense precedents i d'una forma molt més senzilla i barata que qualsevol mètode anterior, la qual cosa molts consideren una vertadera revolució per a la biomedicina.
