El Micalet, a nom de l’Església des del 2014
El programa Zoom desvela, en exclusiva, el document que acredita que l’entitat va immatricular el campanar que es va finançar parcialment amb fons públics i que sempre ha compaginat l’ús religiós i el civil
L’Església catòlica va inscriure al seu nom l’emblemàtica torre del Micalet de València el juny de 2014. Així ho va desvelar aquest dimarts, en exclusiva, la investigació que va dur a terme el programa Zoom, en un capítol en què va abordar les immatriculacions eclesiàstiques a la Comunitat Valenciana.
À Punt va tindre accés a la còpia simple on consta que aquesta torre, que es va alçar a finals del segle XIV a escasos metres de la catedral, està a nom de l’Església des de fa set anys, a pesar que originàriament es va construir amb fons eclesiàstics, però també amb diners públics, que va aportar la ciutat, com va recordar l’historiador del museu de la catedral, Josep Gomar.
A més d’aquesta circumstància, la torre tampoc no estava inicialment apegada a la catedral, hi havia uns metres de distància entre els dos immobles i tenia dos portes, una per a l’accés civil, com el rellotger, i una altra amb finalitats religioses, que era per on accedien els campaners per a encarregar-se dels tocs eclesiàstics. Però “seixanta o setanta anys després de la seua construcció” el Micalet es va adossar a la catedral.
En aquest sentit, Gomar recordava que aquesta icònica torre sempre ha combinat l’ús religiós amb el civil. De fet, argumentava que el Micalet a banda d’oferir un servei públic amb el toc de les hores, també ha servit al llarg de la història com a torre vigia, com a punt de transmissió telegràfica en el segle XIX o, més recentment, durant la Guerra Civil, com a base per a instal·lar una ametralladora antiaèria.
A pesar de l’origen també civil del campanar, l’Església se’l va inscriure al seu nom, com consta actualment al registre i va poder comprovar À Punt accedint a la còpia simple que ho acredita.
Aquesta investigació que ha fet pública Zoom s'emmarca en les immatriculacions que consten al llistat que va fer públic el govern espanyol al febrer, que recull els béns immatriculats per l'Església de 1998 a 2015. La xifra, a la Comunitat Valenciana, és de 912 immobles. El 21% dels quals no corresponen a edificis de culte, sinó a un altre tipus de propietats com ara cases, solars annexats o baixos comercials.
Juanjo Picó, portaveu de València Laica, ha volgut fins i tot felicitar el programa per la seua tasca d’investigació en relació al Micalet: "Heu fet un treball de democràcia estupendo“.
Però la investigación del programa Zoom fa un pas més. Si aquests immobles pertanyen a l’Església católica, i a més obté un benefici econòmic a través de les entrades que cobra per visitar la catedral i també el Micalet, per al qual els visitants han d'abonar dos euros, com tributa per eixos guanys?
Aquesta pregunta resulta transcendent si es té en compte que la catedral de València i també el Micalet figuren entre els monuments més visitats de la ciutat i recapten quantiosos ingresos anuals en concepte de tiquets d'entrada. Doncs els experts consultats per Zoom van confirmar que l'Esglèsia ni tributa ni tampoc no declara per aquests guanys, perquè estan exemptes d’IVA, tal com recull la llei.
El programa aprofundeix en el cas i aporta dades concretes, si a les entrades de la catedral se'ls aplicara l'IVA, l'Estat recaptaria més de 500.000 euros a l’any i més de 100.000 € en el cas dels tiquets del Micalet. Una pràctica que, segons Juanjo Picó, és “legal però clarament il·legítima". El portaveu de València Laica assegura que l'Església està “fent negoci perquè ni declara ni tributa.”
Es una pràctica legal però clarament il·legítima, l'Església està fent negoci perquè ni declara ni tributa
Però l’IVA no és l’únic impost de què l’Església catòlica està exempta. L’Ajuntament de València ha manifestat la voluntad d’acabar amb el benefici fiscal de l’Església també pel que fa al cobrament de l’impost de béns immobles (IBI). Quina quantitat s’està deixant d’ingressar en l’erari públic?
Un estat modern necessita considerar qualsevol religió en igualtat de condicions i des d’un plantejament laic que no beneficie cap de les religions
L’alcalde València, Joan Ribó, assegura que per una qüestió legal no es poden presentar aquests rebuts, però calcula que l'Ajuntament de València obtindria entre tres i quatre milions d'euros anuals, si l'Església tributara pels béns immobles de què disposa. Al voltant de 1.000 immobles no estan pagant l'IBI.
Ribó posa en el focus de l'IBI en els immobles de l'Església que persegueixen una finalitat lucrativa i assenyala que respon a una raó de justícia: "Els negocis han de cotitzar, siga qui siga el propietari, perquè si no paguen, hi ha un desavantatge entre els uns i els altres".
Altres ajuntaments valencians com ara el de Xàbia o Benicarló també han mantingut, durant anys, un pols judicial amb l'església per posar-se al seu nom temples, ermites i campanars. Recupera ací el reportatge al complet.
