L’Església va registrar al seu nom 34.961 béns: vora 20.000 temples i prop de 15.000 terrenys o locals

El Consell de Ministres remet al Congrés les propietats que l’Església va immatricular a través d’una certificació eclesiàstica.

A l'esquerra, seu de l'Arquebisbat de València i al fons, la catedral
A l'esquerra, seu de l'Arquebisbat de València i al fons, la catedral

L’Església va registrar al seu nom 34.961 béns de tot Espanya aprofitant el parèntesi legal que va obrir el govern popular de José Maria Aznar el 1996, amb la reforma de la llei hipotecària, que permetia la inscripció de béns amb una certificació eclesiàstica, segons ha explicat aquest dimarts la vicepresidenta del govern espanyol i ministra de la Presidència, Carmen Calvo.

D’aquests béns que l’Església va inscriure per primera vegada, Calvo ha detallat que 20.014 són temples o dependències complementàries per a dur a terme les tasques de l’Església, com l'educativa, mentre que 14.947 són terrenys, solars, vivendes o locals, en definitiva, i segons ha apuntat Calvo, aquest segon grup de béns són propietats que “no es relacionen” amb les tasques de l’Església catòlica.

Aquest inventari de propietats immatriculades per l’Església entre el 1998 i el 2015 consta en l’informe que el Consell de Ministres ha aprovat remetre al Congrés aquest dimarts.

De totes les propietats registrades a nom de l’Església, 30.335 es van inscriure en el registre a través del certificat eclesiàstic, una via que contemplava la reforma de la llei hipotecària del 1996. Així mateix, hi ha 4.626 propietats que es van immatricular “a través d’un altre títol”, com ha especificat Carmen Calvo.

Amb la remissió de l’informe de béns immatriculats al Congrés, el govern central pretén esclarir la situació de les propietats de l’Església i complir amb la tasca que "havia d'haver fet el govern de Rajoy i que no va fer". La ministra Carmen Calvo ha explicat que el llistat de béns immatriculats per l’Església “té una intensitat diferent” en cada comunitat autònoma.

Tot fa pensar que la Comunitat Valenciana no se salva de la immatriculació massiva. Des de fa anys, alguns ajuntaments mantenen litigis oberts amb les diòcesis. L’Església de Sant Bertomeu de Xàbia o el campanar exempt de Benicarló són alguns dels casos més paradigmàtics del nostre territori.

També et pot interessar