Arranca el curs escolar: 800.000 alumnes i 80.000 docents tornen a les aules

Cares de son, olor de colònia infantil i l'habitual còctel d'emocions, entre la tristor per la fi de les vacances i l'alegria pel retrobament amb els amics. Ara sí, arranca el curs escolar. I el 2023-2024 ho fa carregat de novetats. Hi ha nou l'equip a la conselleria d'Educació, tretze centres educatius d'estrena i algunes ajudes més, com l'extensió del transport gratuït i el programa de xarxa llibres a l'etapa de batxillerat.

El conseller José Antonio Rovira ha supervisat l'inici del curs escolar des del CEIP Constitució de Quart de Poblet (Horta Sud), on ha destacat la "normalitat" amb què han començat les classes d'infantil, primària i secundària, que cursaran més de 802.198 alumnes (4.000 més) i impartiran 81.736 professors (3.077 més). No obstant això, al migdia ha confirmat que una incidència amb una de les noves contractes d'autobús ha deixat sense conductor catorze línies i afectat un miler d'alumnes d'Infantil, Primària i Educació Especial a la província de València. Tot després d'un estiu en què els problemes per a l'assignació de vacants al professorat van situar el departament en el punt de mira.

Abans, Rovira havia destacat "l'esforç important" de la Generalitat per a "continuar donant un servei educatiu de qualitat" —fins i tot a costa de la falta de vacances d'alguns funcionaris, segons ha subratllat— així com la falta d'incidències destacables en la jornada, fora d'imprevistos d'última hora, com la malaltia sobtada d'algun professor. Pendent, per a alguns centres de secundària, queda resoldre l'encaixament d'horaris, arran la decisió d'última hora d'ampliar l'horari d'anglés i matemàtiques en Batxillerat.

El titular d'Educació ha convidat l'alumnat a aprofitar l'oportunitat del període escolar, on "el centre es converteix en la segona casa i coneixen alguns dels millors amics, perquè no es ve només a aprendre, sinó a formar-se com a persona". I alhora, ha destacat "l'especial atenció" que el departament dona a "la inclusió en l'aula i el benestar integral de l'alumnat, mitjançant la figura dels coordinadors" i a l'atenció a la salut mental, que serà una de les línies prioritàries d'acció del departament. En aquest sentit, ha avançat una reunió amb Sanitat per a definir els equips que han de pilotar el pla de salut mental a l'escola. Segons ha recordat, Educació vol abordar la qüestió "amb perspectiva sanitària", per la qual cosa vol incorporar personal sanitari als centres. Des del departament s'anuncien més canvis, però amb la mirada posada en el curs vinent. L'actual, Rovira l'ha definit com un curs de "transició", ja que la planificació estava pràcticament tancada per l’anterior executiu. Els canvis que el nou govern vol implantar hauran d’esperar als pròxims cursos, segons va explicar en roda de premsa fa una setmana.

Més de 800.000 alumnes i 80.000 docents

De l'actual, la primera xifra que destaca és l'augment global d'estudiants. S'estima que 802.198 alumnes cursaran algun nivell del segon cicle d’infantil, primària, secundària, batxillerat, educació especial i formació professional, uns 4.000 estudiants més que l'any anterior. Un augment que en realitat és principalment gràcies a l’auge de la formació professional, la qual ofereix 9.263 places més que el curs passat. Mentre que els cicles d’infantil i primària perden alumnat arran de la baixa natalitat i es queden amb una ràtio d'uns 21 alumnes per classe, l’FP valenciana no ha fet més que créixer en els últims anys, adaptant-se a les necessitats del sector productiu amb la incorporació de nous títols d’estudis específics en tot el territori.

El nombre de personal docent també creix aquest curs en 3.077 professionals. Una altra xifra que ja va anunciar abans de l’estiu l’equip del Botànic amb els projectes d’ordre de plantilles que establien una pujada per als dos pròxims cursos i que mantenien la tendència d’augment de professorat.

Més ajudes i noves infraestructures escolars

També són positives les dades de conselleria quant a les ajudes socials a què les famílies poden acollir-se. S’incrementen en un 31% les del transport escolar, les quals pot sol·licitar també l'alumnat de batxillerat per primera vegada, i les beques de menjador beneficiaran 150.000 alumnes, més de la meitat dels quals amb l'ajuda al 100%. Pel que fa al primer tram d’educació dels 0 als 3 anys, la inversió del bo infantil s’amplia en 10 milions d’euros per a poder arribar a vora 40.000 beneficiaris.

Aquest curs entra en vigor l’extensió de Xarxa Llibres al batxillerat que va anunciar l’anterior consellera Raquel Tamarit. Es manté, per tant, una de les iniciatives estrela de l'anterior Consell, que permet a l’alumnat tindre els llibres de text debades i que amb aquesta última ampliació fa que la valenciana siga la primera comunitat autònoma que cobrisca la gratuïtat dels llibres fins al final de l’educació obligatòria.

Quant a les infraestructures, 33 centres continuen donant classes en barracons, per als quals es promet trobar una solució al llarg de l'any. En canvi, aquest 11 de setembre obrin les portes per primera vegada tretze centres distribuïts i s'inauguren 9 més durant aquest mateix curs.

Amb el curs 2024-2025 ja a l’horitzó

L’inici del curs ve marcat per les incidències que van acompanyar el canvi de govern. Les errades en l’adjudicació de places docents van desencadenar acusacions creuades entre el Consell i l'oposició i encara aquest mateix divendres l’STEPV, el sindicat majoritari en el sector, denunciava noves errades en les últimes vacants adjudicades.

Amb aquest context, el conseller Rovira assumeix que aquest curs siga “de transició” i ja ha anunciat quins seran els pilars de la seua administració per al futur de l’educació valenciana: “reforçar la qualitat educativa, traure la ideologia de les aules i recuperar la llibertat, i cuidar la salut mental de l'alumnat”.

Conselleria té previst portar a terme alguns canvis com la revisió de l’actual Llei del Plurilingüisme, aplicant mesures per a acabar amb la “incongruència” que suposa que les zones castellanoparlants exemptes de l’assignatura de llengua valenciana reben altres matèries en valencià. Rovira també ha anunciat la implantació del districte únic per a l'admissió dels pròxims cursos, la qual evitarà penalitzacions a l'hora de demanar plaça lluny de la residència en les grans ciutats. Aquestes i altres modificacions de la nova conselleria es desenvoluparan i donaran a conéixer al llarg dels pròxims mesos.

L'inici del curs "més caòtic", per a Compromís

Compromís, que va gestionar la cartera d'Educació en els governs del Botànic, atribueix les millores del curs vigent a l'anterior executiu i avisa l'actual conseller que estarà vigilant per a impedir "retallades" el curs que ve, "quan PP i Vox faran la planificació pròpia". El que s'ha vist a l'inici del curs no ha agradat gens a la formació. Gerard Fullana ja el considera "el més caòtic" dels últims anys. "Mai, a 24 hores de començar els docents s'han hagut de refer els horaris i a més per un anunci populista que no podrà aplicar-se en la major dels centres, perquè no hi ha els mestres per a poder-ho fer".

Fullana ha criticat la falta de "voluntat democràtica" del conseller, per la manca d'explicacions a la Diputació Permanent, mentre acusava l'anterior departament durant la crisi de les vacants. "S'ha limitat a llançar culpes als altres i amb una directora general de personal docent que havia marxat l'endemà de prendre possessió, en una actitud inacceptable" explica el diputat valencianista, que ha protestat a les Corts amb una performance, situant-se davant una pancarta amb la foto de Rovira i el missatge "Wanted" [Es busca] per "no donar la cara". Fullana veu en el debat sobre el valencià reobert per l'actual executiu, una cortina de fum per a intentar tapar la crisi de les vacants.