Malgrat els avanços, els rols de gènere encara es reflecteixen en el context universitari valencià

La Xarxa Vives d’Universitats ha elaborat el segon informe sobre la situació actual i els reptes futurs pel que fa a la perspectiva de gènere en tots els centres universitaris que en formen part, en un context en què les Nacions Unides acaba d’identificar com a polítiques palanca tant l’educació com la igualtat de gènere, ja que els avanços en aquests dos àmbits acceleren l’assoliment dels objectius de l’Agenda de Desenvolupament 2030.

L’informe “La perspectiva de gènere en docència a les universitats de la Xarxa Vives. Situació actual i reptes futurs (informe 2021)” actualitza la primera versió de 2017 i aporta tota una sèrie de conclusions molt esperançadores.

Per exemple, que la igualtat de gènere ja és una prioritat per a totes les universitats de la Xarxa Vives, cosa que demostra el fet que el 95% d'aquestes disposen d’un pla d’igualtat per a implantar la perspectiva de gènere en la docència universitària. A més, la perspectiva de gènere s’inclou com a competència en els plans d’estudis i va camí de ser obligatòria.

Pel que fa a la lluita contra el fenomen de la tisora invertida –una presència més alta de dones en els estudis de grau, que va disminuint tal com s’ascendeix en la carrera universitària, ja que els llocs més elevats de les universitats estan copats per homes– vora la meitat de les universitats preveu programes de mentoria específics per a les alumnes, especialment en els estudis amb una menor presència de dones. 

Però malgrat aquests avanços encara queden molts reptes per a assolir la igualtat real de dones i homes en tots els àmbits de la universitat.

Tot i que és positiu que la presència de dones i homes en la coordinació de programes de grau, postgrau i doctorat siga equilibrada, aquestes activitats no són ni remunerades ni reconegudes en els processos de promoció professional. De fet, es coneixen com “tasques acadèmiques de la llar” perquè tenen una clara connotació cuidadora de l’alumnat. En canvi, els alts càrrecs de gestió, docència i investigació sí que son reconeguts i valorats amb una retribució addicional en l'àmbit econòmic i de mèrits, i ací les dones encara ocupen només un de cada tres càrrecs.

A més, la visibilitat de les polítiques d’igualtat en els entorns virtuals de les universitats encara no es troba generalitzada i només un 15% de les universitats utilitza el llenguatge igualitari com a recurs habitual. Per contra, el 85% de les universitats sí que disposen de dades desagregades per sexe i per als tres col·lectius universitaris (PAS, PDI i estudiantat per estudis), un fet que afavoreix la presa de decisions amb perspectiva de gènere.

De totes aquestes qüestions, l’informe conclou que és necessària una acció política de la governança universitària i el suport i l’acompanyament a les dones acadèmiques per a evitar l’extensió dels codis de gènere des de la vida domèstica a la vida universitària, i fa una sèrie de propostes dirigides a aconseguir-ho:

• Incrementar la formació en gènere en els estudis de grau de manera obligatòria o fonamental.
• Implementar una estratègia educativa sistemàtica i atractiva dirigida al professorat universitari per a incorporar la transversalització de gènere en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
• Incrementar els programes de mentoria dirigits a alumnes universitàries.
• Garantir, des de la governança universitària, rectorat i deganats, la coordinació acadèmica i científica amb equilibri de dones i homes.
• Visibilitzar els discursos sobre gènere i igualtat en les fites protocol·làries del curs universitari.
• Enfortir les posicions ètiques en igualtat real de les universitats com a institucions socialment responsables i avançar en la transparència universitària amb enfocament de gènere.