Malestar psicològic i dificultats econòmiques: les ONG no se'n van dels pobles de la dana sis mesos després
Associacions com la Creu Roja han traçat un pla de recuperació que els mantindrà treballant tres anys als municipis inundats el 29 d'octubre
Més de sis mesos després de la dana, són moltes les persones i negocis que encara no han pogut tornar a la normalitat. Diverses organitzacions no governamentals com la Creu Roja o Psicòlegs sense Fronteres continuen treballant sobre el terreny. La seua ajuda és una llum d'esperança per a un veïnat que encara pateix els efectes de la catàstrofe.
Un pla en tres fases i tres anys
La Creu Roja ha traçat un pla de tres anys i tres fases per tal d’abordar els efectes de la dana. Després dels primers sis mesos d’emergència, l’associació afirma que ara fa poc han “transitat a una fase de recuperació”, tenint en compte que “hi ha municipis molt afectats on esta fase de recuperació es prolongarà prou”. Així ho ha explicat a À Punt Radiotelevisió Valenciana Mireia Cloquell, referent tècnica en el pla de recuperació de la dana.
L’última fase és la d’enfortiment i resiliència. “En esta fase es buscarà preparar la població com a persones tant com a comunitat davant de tragèdies com la que s’han patit” i d’esta manera “minimitzar els danys tant personals com materials”. Un pla de tres anys i tres fases que no són estanques, i que porten el seu propi ritme en cada municipi. Amb tot, confirmen l’entrada, a pesar de ser lenta, en la fase de recuperació, que a més “podrà encavalcar-se amb la de resiliència”.
“Hem transitat a la fase de recuperació”
En esta fase, l’ajuda d’esta ONG també està molt enfocada a ajudar al xicotet negoci, com és el cas de l'Orxateria Paco, de Catarroja, on l'empremta de la dana s'ha esborrat a colp de neteja, treball i reconstrucció. Unes tasques que han permés reobrir gràcies al treball de les ONG. “Ha sigut un hivern dur. Entre tots hem pogut tirar avant. Això suposava una faena titànica: per a reconstruir es necessiten diners”, explica Jorge Marc, copropietari del negoci.
“El consorci ens ha pagat una primera part de la indemnització i amb això, hem pogut pagar als proveïdors i fer les reformes. Ara estem esperant una segona part, que es demora massa, per a poder acabar de pagar als proveïdors. Uns diners que encara està esperant cobrar del Consorci d'Assegurances. De fet, són més de la meitat del que li valoraren. Per això, agraeix l'ajuda econòmica que li brindà la Creu Roja. Esta organització s’ha entregat a la recuperació dels negocis: “Més de 7,5 milions d’euros”.
“Hem atés 129.000 persones”
La Creu Roja també ha invertit “més de 28 milions d’euros” en les targetes a la població i a més fa acompanyament psicològic per a superar el trauma que suposà la tragèdia. Per altra banda, presten assistència jurídica a les persones que la necessiten, “en cas de desnonament, d’assolament, de problemes amb l'assegurança de la vivenda”. També es generen espais i ofertes d’oci per als xiquets.
“Sabem que hem atés 129.000 persones i hem fet, aproximadament, 355.000 intervencions”. L’organització destaca que “cada persona ha patit la catàstrofe d’una forma molt diferent” i destaquen el ventall que va des de les “mancances econòmiques” fins a aquells a qui la tragèdia ha generat molt de malestar psicològic”, i després “hi ha a qui no li ha generat tanta despesa, però és que no pot baixar de sa casa”.
En els casos d’ascensors que no funcionen, la Creu Roja ajuda les persones a pujar i baixar de casa amb cadires eruga, per tal de garantir-los la possibilitat d’eixir i tornar a casa, “tant per a qüestions d’oci com per a cita mèdica o per a anar al centre de dia”.
Destaca que el punt primer d’accés de l’ajuda sol ser una demanda per carències econòmiques, però que, a través de la valoració que fa la Creu Roja, “els ofereixen tot el ventall d’ajudes. El boca a boca també fa que, a poc a poc, arriben demandes més enllà de les econòmiques".
S’han mobilitzat més de cinquanta ONG
És el cas de Lucía, per exemple, que pateix acarofòbia i no pot passar temps a les sales d’espera del metge. La dana li ha agreujat els problemes de soledat i aïllament. L’acompanyament de la Creu Roja —afirma Lucía— “alleuja les penes”, davant d'una voluntària que s’ofereix a mostrar-li com funciona el WhatsApp, a més de visitar-la regularment.
Als municipis afectats, més de cinquanta ONG s'han mobilitzat en el desplegament més gran de la història pel que fa a la salut mental, persones vulnerables, majors i immigrants. D'una primera fase d'emergència, ara es transita cap a la recuperació. L'última fase serà la de l'enfortiment i resiliència, i sis mesos després encara queda molt de recorregut.
Un llarg camí per a la recuperació, també en el transport
L'estiu és la data que s'ha marcat la Generalitat per tal que Metrovalència reprenga el servei complet en tota la xarxa. Encara hi ha tres línies de metro que no funcionen amb normalitat i han de cobrir el trajecte amb autobusos llançadora per a connectar les poblacions de la zona. Són la 1, la 2 i la 7, que encara tenen vint parades inoperatives i cinquanta quilòmetres de via afectats, de manera que solament arriben fins a l'estació intermodal de València Sud en lloc de Vilanova de Castelló i Torrent, d'acord amb el traçat original.
Una investigació “positiva” que “implique responsabilitats”
Més de sis mesos després i amb set manifestacions convocades per a demanar responsabilitat per la gestió, les víctimes valoren molt positivament la investigació judicial que es fa de la gestió de l'emergència. Les associacions esperen que, després d'este procés judicial, s'assumisquen responsabilitats i alhora lamenten que les tasques de reconstrucció avancen molt lentament.
"Les valencianes i els valencians necessitem saber què va passar el dia 29, quina va ser la cronologia, per a intentar depurar totes les responsabilitats", va apuntar Mariló Gradolí, portaveu de l'Associació Víctimes de la Dana.
Unes responsabilitats que situen en l'administració autonòmica i que senten que estan reforçades per les resolucions de la jutgessa. També van traslladar que van viure amb dolor les declaracions de l'exconsellera Pradas i l'exsecretari d'Emergències Argüeso, els únics dos investigats. "Veure-la dir que no sabia res va ser brutal per a les famílies", expressa Rosa María Álvarez, presidenta de l'associació. "És molt colpidor i encara et fa sentir pitjor", conclou.
L’ajuda no cessa mentre encara ploren a les víctimes
L'ajuda de les ONG encara no s'ha retirat de la zona zero mentre encara guarden el dol per les 228 víctimes de la dana i busquen el cos de tres d'elles.
El 29 de gener es va complir el termini de tres mesos previst en l'article 193 del Codi Civil per a declarar la defunció d'una persona absent en cas de sinistre, de manera que els entorns dels tres valencians desapareguts iniciaren els tràmits legals per a demanar la certificació oficial de mort. A pesar que els jutjats ja les han donades per mortes, en el mateix dia de la resolució de les dos primeres defuncions reconegudes, l'UME va assegurar que igualment continuarien amb els treballs per a intentar recuperar els cossos.
