El macrojuí pel caos aeri de 2010 arranca amb 133 controladors al banc dels acusats

El macrojuí contra 133 controladors que es van negar a treballar el 3 i 4 de desembre de 2010 comença amb un principi d’acord amb 119 dels acusats. Se’ls imputa un delicte d’abandó de servei públic per paralitzar l’activitat aeronàutica, fet que va provocar una situació de caos que va afectar uns 700.000 passatgers i més de 5.000 vols en tot Espanya.

L’acord amb la Fiscalia es donarà a conéixer durant el procés, que té lloc al jutjat penal número 18 de Madrid. Els acusats que no han pactat, entre els quals figura el que va ser portaveu del sindicat majoritari USCA, César Cabo, s’enfronten a multes d’entre 60.000 i 75.000 euros.

En l’escrit d’acusació, el fiscal recorda la condició de funcionaris públics dels acusats i l’“essencial” servei públic que presten per a la ciutadania. També reclama una indemnització conjunta i solidària, a cadascun dels perjudicats, per l’import que acrediten haver pagat pels bitllets d’avió cancel·lats i per les despeses que acrediten derivades d’aquest succés. D’aquestes indemnitzacions serà responsable civil subsidiari l’ens públic Aena.

Tancament de l’espai aeri

L’escrit d’acusació recorda que, “a conseqüència de l’abandó col·lectiu” dels llocs de treball, es va produir un tancament de l’espai aeri que va obligar a cancel·lar 443 vols programats per al dia 3 de desembre i 909 del 4 de desembre. “Aquestes cancel·lacions van produir perjuí al servei públic que presta Aena i a un elevat nombre de viatgers que van perdre l’import de les seues reserves d’avió i hotel, a més d’altres despeses de cancel·lació”, apunta el fiscal. Però els vols que es van veure afectats van ser no sols aquells que tenien origen, destinació o escala en l’aeroport de Madrid, sinó també els que, partint d’altres països, sobrevolaven el seu espai aeri.

Al·leguen una disminució de les capacitats per a treballar

Segons la Fiscalia, entre les 17:00 hores i les 17:15 hores del 3 de desembre de 2010, un grup de 59 controladors va presentar al responsable de la sala un document que al·legava una disminució significativa de les capacitats psicofísiques per a treballar. “Una acció col·lectiva i concertada amb la finalitat de paralitzar l’activitat aeronàutica al marge de qualsevol negociació col·lectiva o una altra via legal”, apunten.

En la pràctica, la direcció d’Aena estava obligada a la substitució immediata d’aquests controladors. El fet que aquest formulari el presentara pràcticament la totalitat de la plantilla prevista per a aquest torn, quasi de manera simultània, va obligar a la reducció progressiva dels enlairaments. Al començament del torn de nit en el centre de control, tan sols es van presentar 16 controladors dels 44 que estaven programats. La majoria, tal com relata la Fiscalia, estaven reunits en una assemblea convocada per la direcció del sindicat.

El quatre de desembre va ocórrer una cosa semblant. Dels 73 controladors aeris que havien d’anar al seu lloc de treball, només ho van fer 19 i d’aquests una dotzena va seguir la mateixa estratègia que en els torns anteriors.

Aquest tipus d’accions es van fer, segons el parer de la Fiscalia, conscients de la situació “límit” en què posaven a Aena. És més, posa l’accent que la junta directiva del sindicat, que intervenia en les negociacions pel segon conveni laboral, va coordinar la convocatòria i les accions descrites “al marge de qualsevol convocatòria formal de vaga”. Per aquest motiu, el ministeri públic reclama 75.000 euros i un any de suspensió als set membres que formaven part de l’executiva d’USCA i una indemnització de 60.000 euros per a la resta de controladors.