Les lliçons de la dana: per què en el 57 es va alertar de la riuada amb cinc hores d’antelació amb molts menys mitjans?

Vora les set de la vesprada del 13 d’octubre del 1957, Ràdio València enviava un avís a la població de la ciutat: “Atenció! Molt important! (...) Principalment per a coneixement de Natzaret i Marxalenes, el Túria ha experimentat una crescuda important i a l'altura de Manises presenta caràcters vertaderament preocupants”. En el moment d’emissió restaven cinc hores perquè el Túria començara a inundar el Cap i Casal. 

La setmana anterior havia enlairat el primer satèl·lit artificial de la història, l'Sputnik, però encara havien de passar molts anys per a tindre accés a informació meteorològica satel·litària. Tampoc hi havia radars, ni estacions meteorològiques o punts d’aforament automàtics. Però es van emetre diversos avisos primerencs perquè “sí que hi va haver gent vigilant els barrancs”, ha puntualitzat José Ángel Núñéz durant la jornada divulgativa Dana 29-O: causes, impactes i lliçons organitzada per Avamet. Este exemple li ha servit al cap de Meteorologia d’Aemet a la Comunitat Valenciana per a reflexionar sobre les errades humanes del dia en què una dana anunciada va desencadenar una catàstrofe històrica a la província de València. 

Per a Victòria Rosselló, doctora en Física i cap de Meteorologia d’À Punt, el que va ocórrer eixe dia “ha fet que deixem de banda una convicció que teníem fins a eixe moment els especialistes en meteorologia”, que és que amb “unes eines incommensurablement més precises” que les que es tenien a l’abast en el 57 o el 82, no es podien repetir catàstrofes humanes semblants a les d’eixos episodis. Coincideix amb ella Rafael Armengot, doctor en Geografia i soci d’Avamet, que ha incidit en la “frustració” que ha generat al sector “la sensació d’haver-se preparat durant dècades per a una cosa, i que no haja servit per a res”. 

En les raons per este fracàs, Núñez ha sigut clar. “A la Comunitat Valenciana tenim gent amb molta experiència que sap analitzar i interpretar les dades. El que va fallar va ser la decisió final”. Apunta als gestors, encarregats d’eixa decisió final en “una jerarquia que estava clara: tota la informació arribava al Centre de Coordinació d’Emergències, que és qui traslladava la informació a qui havia de prendre les decisions”.

Però l’ànim de la jornada ha sigut anar més enllà d’una mera anàlisi del desastre, i l’organització s’ha proposat eixir de l’esdeveniment amb la motxilla plena d’aprenentatges per a afrontar millor un futur on este tipus d’esdeveniments poden ser cada vegada més freqüents. 

“La solució és complicada, perquè vivim en un territori inundable” explica Adrià Revert, president d’Avamet i meteoròleg d’À Punt “hem d’aprendre a conviure amb les inundacions, el que passa és que podem mitigar-les, avisar amb antelació perquè la gent puga protegir-se'n” detalla. 

Un dels punts a treballar en què ha incidit la majoria dels experts ha sigut la percepció de perill de la ciutadania. La catedràtica de Geografia de la UV Ana Camarasa ha insistit que cal ser capaços de traslladar el risc per a la vida que implica l’avís roig “perquè la gent entenga que ha de fer sacrificis” per a garantir la seua supervivència i la dels altres. De fet, Aemet ha revelat que este nivell extrem és excepcional i només representa el 0,43% dels avisos emesos per l’agència en els últims 7 anys.  

En este sentit, els científics han fet referència en diferents moments a l’efectiva gestió de situacions de crisi en altres parts del món, com els huracans als Estats Units o els terratrémols al Japó, però Núñez ha puntualitzat que “la freqüència dels esdeveniments també és important” per a conservar la percepció de perill. “Els EUA tenen huracans tots els anys”, ha dit. 

Un altre factor que llastra la reacció davant fenòmens naturals adversos és la falta de coneixement de l’enclavament que habitem. “La nostra percepció del territori està molt delmada” ha criticat Juanjo Villena, cap de redacció de Meteored. “He parlat amb gent d’Aldaia que creu que l’aigua de la Saleta naix a Bonaire. No saben que eixe barranc té 26 km” ha dit Villena a manera d’exemple.  

A eixa alienació se suma “un ecosistema comunicatiu superperillós”, segons ha explicat el cap de Meteored. “Vivim en l’època daurada dels mitjans digitals, però el consum és molt passiu, i els algoritmes premien el sensacionalisme”. En este context en què els titulars impactants són recompensats amb un posicionament privilegiat als buscadors i les xarxes, es complica la tasca transmetre de forma contundent i inequívoca l’advertència del “perill de mort” que suposen esdeveniments climàtics extrems. 

Certa crítica també s’ha deixat caure en parlar de la manera en què estan transmetent els avisos a la ciutadania. Per a Enrique Moltó, doctor de Geografia i professor de la UA, caldria una coordinació integral d’este tipus de comunicacions i que s’integraren els sistemes d’avís i alerta dels organismes meteorològics i la Generalitat. 

Una ordenació del territori coherent amb el risc d’inundacions és altra de les assignatures pendents per als experts. Per a Núñez “no es pot justificar que construïm com ho hem fet fins ara”, i si ho fem, diu Armengot “cal explicar millor el que implica tindre un garatge o viure en un baix d’una zona inundable”. Per als ponents, s’haurien de buscar alternatives arquitectòniques, però en esta matèria, les decisions hauran de ser estratègiques i en el llarg termini.