La llibertat de premsa, sota amenaça a Espanya

L'afirmació que la llibertat d'informació està en perill sovint projecta el pensament cap a països llunyans o temps pretèrits. Però l'amenaça potser està més a prop. Aquest 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, les principals associacions de periodistes d'Espanya han coincidit a denunciar que l'exercici del periodisme, l'acte d'informar de manera lliure i independent per a la construcció de l'opinió pública, es troba en risc a l'estat espanyol. 

La Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), Reporters sense Fronteres (RSF), la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació (PDLI), l'Associació de la Premsa (APM) i la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), reclamen mesures urgents al pròxim executiu central per a protegir l'activitat professional del sector.

Coincidint amb aquesta efemèride, la Unió de Periodistes lliura aquest divendres els Premis Llibertat d'Expressió en un acte presentat pel periodista d'À Punt Diretce Juan Nieto. Els guardonats en aquesta edició seran els periodistes de la redacció d’El Diario de Mallorca i les delegacions balears de les agències de notícies Europa Press i EFE, i a títol pòstum a Jamal Khashoggi, periodista saudí assassinat a l’ambaixada del seu país a Istanbul. 

Veto de Vox i assetjament a Catalunya

Entre les amenaces més greus i recents destaquen el veto a certs periodistes per part de la formació d’extrema dreta Vox durant la campanya electoral, un fet que limita el dret a la informació dels electors i ofereix una visió manipulada de la realitat, segons aquestes organitzacions. Alfonso Armada, de Reporters sense Fronteres, considera aquest impediment "inacceptable en una societat democràtica" i alerta dels perill que es normalitze una actitud "molt poc edificant" que evoca les de dirigents com el president dels Estats Units, Donald Trump, o el d'Hongria, Viktor Orbán. El president de la secció espanyola de Reporters sense Fronteres també reclama més solidaritat a les empreses periodístiques perquè condemnen unànimement aquestes restriccions selectives.

Yolanda Quintana, de l’PDLI, recorda que el dret de la ciutadania a la lliure informació està protegit per la constitució i que "no és una opció" que els polítics trien els mitjans. Per la seua banda, la presidenta de l'APM, Victoria Prego, veu amb preocupació el camí inaugurat per Vox i afegeix que els dirigents polítics "s’han de sotmetre a l'escrutini de l'opinió dels ciutadans".

Les associacions i els sindicats de periodistes també coincideixen a denunciar l'amenaça recurrent de tancar mitjans de comunicació públics i privats realitzats per la mateixa formació durant la campanya. 

A més, la FAPE alerta del recurs a la desinformació que alguns partits polítics han emprat durant la campanya electoral i ha saludat l'esforç col·lectiu dels mitjans per la verificació, que n’ha minimitzat l'impacte.

La denúncia dels periodistes s'estén a l'exercici de la professió a Catalunya, on la polarització social ha convertit els informadors en una de les principals víctimes, "amb insults i agressions" en alguns casos, segons el president de la FAPE Nemesio Rodríguez. La seua organització ha registrat 40 agressions a informadors l'últim any i mig. 

El dret al secret professional, en risc

Igualment, des de la Federació d'Associacions de la Premsa, es destaca en negatiu l'orde recent d'un jutjat de les Illes Balears de confiscar els mòbils, els ordinadors i documentació de periodistes que investigaven un cas de corrupció. El seu president la defineix com "una flagrant vulneració del dret constitucional al secret professional". Quintana (PDLI) assegura que aquesta situació també compromet l'obligació del periodista de protegir la identitat de la font i el dret de la ciutadania a informar-se. 

Derogar la ‘llei mordassa’

Totes aquestes organitzacions estan d'acord a reclamar al futur govern espanyol la derogació de la llei Llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, més coneguda com llei mordassa que, segons la FAPE, limita "l'exerciu lliure del periodisme". El 2018 es van dictar condemnes per delictes d'apologia del terrorisme, insult a la corona i ofensa "als sentiments dels membres d'una confessió religiosa”. Reporters sense Fronteres entén que generen un clima perjudicial per a la llibertat d'informació.

De la mateixa manera, els representants dels periodistes exigeixen als partits una solució per al procés de renovació del consell d'administració i la presidència d’RTVE, davant els risc potencial de paràlisi per a la informació.

I tot sense tindre en compte la constant destrucció de llocs de treball, la precarització estructural que s'assumeix entre els professionals, la desigualtat salarial per motius de sexe o l'assetjament de les dones periodistes en les xarxes. 

Què fer davant aquesta situació? Els representats dels periodistes també coincideixen en la resposta: més llibertat d'expressió, "continuar informant encara que no et deixen" (Armada) i "fer periodisme per damunt de tot" (Rodríguez). De qualitat, no cal dir-ho.

Espanya ocupa el lloc 29 de tot el món en la comparativa anual de la llibertat de premsa de Reporters sense Fronteres el 2019. Encara que puja dos llocs respecte de la classificació del 2018 i se situa entre els països on la situació es considera satisfactòria, l'organització matisa que  aquest ascens no representa una millora, sinó un deteriorament relativament menor que altres veïns de taula.