Lletrats de justícia adverteixen d'un possible retard de les eleccions per la vaga que mantenen

El sector encadena cinc setmanes en parada indefinida i recorda que són necessaris per a constituir les juntes electorals, tasca no inclosa entre els serveis mínims

Concentració a les portes de l'Audiència Provincial de Navarra
Concentració a les portes de l'Audiència Provincial de Navarra / Jesús Diges (Efe)

La vaga indefinida dels lletrats de l'administració de justícia entra en la cinquena setmana i amenaça de col·lapsar els tribunals, però també les pròximes eleccions. Aquest dilluns el sector ha advertit sobre la possibilitat que els comicis autonòmics i municipals —previstos el 28 de maig— patisquen un retard, perquè és necessària la intervenció d'aquests professionals per a la constitució de les juntes electorals.

Un dels membres del comité de vaga dels lletrats, Antonio José Giménez, ha advertit que aquest assumpte no està inclòs en el catàleg de serveis mínims previstos pel Ministeri de Justícia, si bé "això no vol dir que no es puga fer pròximament", ha admés aquest professional, destinat en instrucció 4 d'Alzira. Les juntes electorals, ha explicat, s'han de constituir 55 dies abans de les eleccions, "a principis d'abril", i per a això cal la participació dels lletrats de justícia. Segons les estimacions del col·lectiu, des de l'inici de la protesta s'han cancel·lat, suspés o endarrerit unes 170.000 causes judicials en tot Espanya.

Divendres, el Ministeri de Justícia i el comité de vaga no arribaren a cap acord després d'una reunió que va durar quinze hores. El conflicte continua encallat i ambdues parts s'acusen mútuament de no tindre voluntat de negociar acords. "El secretari d'Estat únicament ens va preguntar pel dia i l'hora en què s'anava a cancel·lar la vaga. Nosaltres vam respondre que quan es donara compliment als acords signats l'abril del 2022", ha assenyalat Giménez en el transcurs d'una concentració a les portes dels jutjats de València.

Les principals reivindicacions del funcionariat de justícia, que va iniciar les aturades el 24 de gener, són una clàusula d'enganxament a la llei de retribucions de jutges i fiscals per a no cobrar mai menys del 85% respecte d'aquests dos operadors jurídics, sempre que tinguen la mateixa antiguitat, i que el sou no siga menor en les poblacions xicotetes.

Justícia sosté que només queda per complir una de les onze reivindicacions plantejades per les associacions dels antics secretaris judicials —la revisió del complement de productivitat— i considera fora de lloc les peticions salarials, quan les retribucions creixeran de mitjana un 14,76% en tres anys.

Segons ha explicat Giménez, el comité de vaga ha proposat al sector que gestionen prioritàriament els assumptes relacionats amb les pensions alimentàries de menors i amb els matrimonis. Això a pesar, ha insistit, que no es contemplen en els serveis mínims. "També estem avisant alguns companys advocats en cas que no se celebre algun acte per incompareixença del lletrat, a pesar que això va contra el dret a vaga, per a avisar amb antelació si la secundarem o no", ha detallat aquest lletrat als mitjans de comunicació.

També et pot interessar

stats