Lambda reclama una llei trans estatal per a garantir la igualtat del col·lectiu: "Encara som ciutadans de segona"

El programa A la Ventura reflexiona sobre la vulneració dels drets, l'estigmatització i la violència que pateixen les persones trans

Bandera penjada en el balcó de l'Ajuntament de València per a commemorar el Dia Internacional de la Visibilitat Trans
Bandera penjada al balcó de l'Ajuntament de València per a commemorar el Dia Internacional de la Visibilitat Trans / À Punt NTC

"Els drets trans són drets humans". És el missatge de la pancarta que penja enguany al balcó de l'Ajuntament de València amb motiu del Dia Internacional de la Visibilitat Trans, que se celebra aquest 31 de març. Lambda, col·lectiu LGTBI+ per a la diversitat sexual, de gènere i familiar ha convocat amb aquest mateix lema una concentració per a exigir una llei trans estatal, l'única solució que veuen per a garantir la igualtat de condicions de totes les persones.

El programa A la Ventura d'aquest dijous ha reflexionat sobre de la vulneració dels drets, l'estigmatització i la violència que pateix aquest col·lectiu. "Encara som ciutadans de segona. Està normalitzat que se'ns pot dir qualsevol cosa, agredir-nos verbalment, i no passa res", ha lamentat Raquel Ruiz, una de les persones que coordina el grup d'assessorament en qüestions trans de Lambda.

Està normalitzat que se'ns pot dir qualsevol cosa, agredir-nos verbalment, i no passa res Raquel Ruiz - Coordinadora del grup d'assessorament en qüestions trans de Lambda

Veus expertes han alertat, de fet, que els últims anys s'ha detectat un repunt de les agressions homòfobes a Espanya. I de les 367 denunciades el 2021, 122, pràcticament un terç, les patiren persones trans. Una de les últimes a la Comunitat Valenciana eixia a la llum el passat mes d'octubre, quan dues xiques denunciaren haver sigut apallissades per un grup de vora vint persones. Segons el colpidor relat de les víctimes, els van pegar punyades i patades, els van estirar els cabells i els van furtar les bosses, el mòbil i, fins i tot, les sabatilles.

Una realitat que ajuda a entendre el temor amb què les persones trans conviuen i que demostra tot el que encara queda per fer. "Moltes encara tenim por d'eixir al carrer, no fa tant de temps des del cas de Samuel —el jove assassinat a la Corunya el passat mes de juny—. Et dius: 'Demà podria ser jo'", apunta Raquel.

L'únic que volem és poder viure una vida normal, sense tindre por que algú et pegue una pallissa perquè sí Airto Granell - Coordinador del grup d'assessorament en qüestions trans de Lambda

Més educació i conscienciació per a garantir la igualtat del col·lectiu. Això és el que demana Airto Granell, company de Raquel en la mateixa associació i un altre dels coordinadors del grup d'assessorament trans. El jove reconeix que l'aprovació el 2017 de la llei trans valenciana, pionera a Espanya, ha suposat un avanç per a protegir els drets d'aquestes persones, però es queda curta en altres qüestions: "Li falta aplicar més formació en sensibilitat i diversitat al funcionariat públic", apunta el jove, que destaca les traves burocràtiques que es troben en l'administració per als canvis de sexe i de nom en els documents d'identitat.

La manca d'una llei estatal, a més, deixa en terra de ningú algunes qüestions de la legislació autonòmica, segons denuncien ambdós joves. "Hem aconseguit molts avanços, no ser marginals i no haver d'estar amagats, però encara ens queda poder eixir al carrer tranquil·lament, com qualsevol persona. L'únic que volem és poder viure una vida normal, sense tindre por que algú et pegue una pallissa perquè sí", resumeix Granell.

També et pot interessar