L'OMS reconeix la síndrome del treballador cremat com una malaltia

Inclou en la classificació internacional de malalties el trastorn que resulta de l'estrés crònic i de l'esgotament en el lloc de treball.

L'OMS ha decidit introduir en la classificació internacional de malalties el desgast professional
L'OMS ha decidit introduir en la classificació internacional de malalties el desgast professional / Bethany Legg (Unsplash)

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha decidit introduir definitivament en la classificació internacional de malalties el desgast professional, conegut popularment com la síndrome del treballador cremat o burn-out en anglés, que resulta de l'estrés crònic i de l'esgotament en el lloc de treball.

El trastorn es caracteritza per tres dimensions: sensació de cansament extrem o esgotament físic i emocional, sentiments negatius o cinisme respecte de la faena, i reducció de l'eficàcia professional. Així ho han acordat els representants de l'OMS en la 72 Assemblea Mundial de la Salut.

Segons expliquen, la síndrome sol afectar més les persones molt compromeses amb el seu treball i no apareix sobtadament, sinó que, en general, es gesta en un període que varia entre cinc i huit anys de desgast continu i estrés crònic en el context laboral. 

La llista de l’OMS és una referència per a les autoritats sanitàries de tots els països. La nova classificació entrarà en vigor en 2022 i la malaltia es refereix específicament als fenòmens relatius al context ocupacional i no té res a veure amb les experiències en altres àmbits.

Mal pagats

Aquest dimecres s'han fet públics els resultats del I Baròmetre del Treball, elaborat pel conegut portal d'ocupació Infojobs. Segons aquest informe, set de cada deu treballadors i treballadores creuen que el salari que reben no correspon amb la seua experiència i formació. El 13% situa aquest problema com l'assumpte que més el preocupa, juntament amb la falta de reconeixement en la faena, la falta de motivació i el presentisme (l'obsessió per estar present en el lloc de treball, però sense dedicar necessàriament la totalitat de la nostra jornada a les tasques que ens corresponen o sense que la productivitat siga l'adequada) els horaris i les jornades llargues, la precarietat laboral derivada de la contractació temporal i la mancad'un "ambient sa" en l'empresa.

El document també destaca les diferències entre homes i dones, ja que mentre que aquesta qüestió sobre els salaris i la falta de reconeixement i de motivació són problemes repetits pels dos sexes, hi ha diferències pel que fa a la resta. Per a les dones el presentisme i les jornades llargues de faena es converteixen en la tercera preocupació més esmentada, mentre que per als homes ocupa la setena posició. La bretxa salarial entre homes i dones preocupa el 62% de les dones enquestades, però només el 37% dels homes. 

També et pot interessar

stats