L'extinció del rinoceront blanc
Al Bioparc de València viu una parella de rinoceronts blancs del sud d'Àfrica, una subespècie en perill.
El mamífer en perill d'extinció més pròxim a nosaltres és el linx ibèric. Fa dues dècades hi havia 200 exemplars i ara, després d'anys de programes de reproducció en captivitat, la població supera els 500 individus i ja cria de forma natural en el seu hàbitat al sud de la península Ibèrica. Més difícil serà recuperar el rinoceront blanc del nord (Ceratotherium simum cottoni), originari de la República Democràtica del Congo, després de la mort de Sudan, l'únic mascle que quedava viu al món.
Un vell de 45 anys
Tenia 45 anys, que equivalen a 90 anys en un humà, i ja no podia mantenir-se dret per la degeneració dels ossos i la musculatura. Vivia a la reserva natural de Kenya Ol Pejeta, després d'haver passat per diferents zoològics, entre altres un de l'antiga Txecoslovàquia. Abans de fer-li l'eutanàsia, li han extret semen per si en un futur volen intentar un projecte de reproducció assistida amb les dues úniques femelles supervivents de la subespècie, una filla i una néta.
Una recuperació complicada
Cati Gerique, veterinària del Bioparc i experta en recuperació d'espècies amenaçades, considera que, per les característiques de l'espècie, és extremadament complicat una fecundació in vitro: "Primer, la mostra de semen ha de ser apta, vàlida per a tenir una certa garantia d'èxit. A més, ha d'estar ben conservada perquè els espermatozous estiguen vius i, després, s'han de conéixer perfectament els cicles de les femelles perquè la reproducció acabe amb èxit".
La gestació en els rinoceronts és de 16 mesos i, si finalment tenen una cria, la vinculació amb la mare és superior als tres anys, comportament que dificulta una segona fecundació de la femella. Les probabilitats de recuperar el rinoceront blanc del nord són escasses i quasi es pot considerar la subespècie per extingida. "Cal tenir en compte -afirma Cati Gerique- que el rinoceront blanc del nord és originari del Congo, una zona del món amb gran conflictivitat bèl·lica i social. Els problemes humans són més greus i la preocupació per la conservació de l'espècie era una qüestió secundària, no hi havia ni censos. Quan s'adonaren de l'estat crític de la població ja va ser massa tard."
El present del rinoceront blanc del sud
El treball dels conservacionistes se centra en la subespècie del sud (Ceratotherium simum simum), la que podem gaudir al Bioparc. A les instal·lacions valencianes han comprovat la dificultat de fer créixer la població. Com a membres de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris, organització que treballa en diversos programes de reproducció en captivitat, el Bioparc està participant en un projecte de cria natural al Parc Natural de Cabárceno (Cantàbria). Enviaren una femella i, després de mesos de convivència amb un mascle, no ha aconseguit quedar-se prenyada. Tampoc hi ha hagut èxit amb la parella que viu al Bioparc.
Enfront d'aquests precedents, la mort de Sudan deixa l'espècie en la picota. La subespècie del sud té una població censada de 20.000 exemplars i majors possibilitats de supervivència malgrat estar catalogada com a espècie amenaçada per la UICN, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Cati Gerique relaciona l'èxit en la conservació de la subespècie amb el fet que la població local s'hi ha involucrat: "En els països del sud d'Àfrica el nivell de desenvolupament és més alt, i s'ha aconseguit implicar la societat perquè hi troben beneficis econòmics, per exemple, en forma d'ecoturisme. Cal intentar fer el que siga per recuperar el rinoceront blanc del nord ja que, si no, perdem totalment l'espècie. Això, però, sense abaixar la guàrdia en la recuperació del rinoceront blanc del sud".
Entre les principals amenaces de les dues subespècies hi ha la cacera furtiva per a extraure-li la banya i vendre-la en el mercat negre asiàtic, on es considera que consumir-la en pols cura el càncer.
