L’estiu passat va ser el més mortal des del 2015: més de 2.000 persones van morir a Espanya per la calor
Alacant va ser una de les províncies amb més morts de les esperades i València va registrar menys de les estimades, segons un pla del Ministeri de Sanitat
L'estiu del 2024 ha sigut el sisé més letal des del 2015: 2.020 persones, el 90% amb més de 75 anys, van morir per complicacions derivades de les altes temperatures, el 60% a l'agost. A més, de totes elles, 17 van perdre la vida directament per un colp de calor. Alacant va ser una de les províncies espanyoles amb més morts de les que s’esperaven, segons els indicadors del Ministeri de Sanitat, mentre que València va ser dels que van registrar menys de les esperades.
Així ho revela l'informe final d'avaluació del Pla Nacional d'actuacions preventives dels efectes de l'excés de temperatures sobre la salut 2024 del Ministeri de Sanitat, implantat des del 2004 per a mitigar l'impacte de les altes temperatures en la salut de la població.
L'any passat va haver-hi un total de 179 dies en què es va decretar algun dels tres nivells de risc per a la salut actius, bé fora el baix o groc, el moderat o taronja o el màxim o roig, segons recull este informe de Sanitat.
Concretament en els mesos d'estiu, es van activar 2.897 avisos grocs; 859 pel moderat o taronja i 501 rojos. El litoral sud valencià, juntament amb Osca i la ribera de l'Ebre de Navarra, són les zones d’Espanya que van concentrar major nombre d'avisos.
Durant l'estiu passat es van registrar dos períodes de calor al conjunt d'Espanya, un a finals de juliol i un altre a principis del mes següent. Després d’estes onades de calor va haver-hi un increment en les defuncions atribuïbles a altes temperatures, que van arribar a les 2.020, més del 60% a l'agost.
Així, el de l'any passat ha sigut el sisé estiu més letal, per darrere del 2022 (4.789 defuncions imputables a les onades de calor) i seguit del 2023, quan n'hi va haver 3.035. La immensa majoria de víctimes tenien més de 75 anys (1.785) i altres 1.340 tenien més de 85 anys, com consta en l'informe del Ministeri de Sanitat.
Les províncies amb major raó de mortalitat estandarditzada (RME, un indicador estadístic que serveix per a mesurar si s'han produït més morts de les que s'esperaven) van ser Palència, Toledo, Alacant i Segòvia; en l'altre extrem, Cadis, Sevilla, Còrdova, Jaén, Badajoz, Múrcia, València i Lleó.
Morts causades per colps de calor
L’informe també arreplega informació sobre morts específiques o directes, és a dir, les produïdes per colp de calor. Els serveis sanitaris de les comunitats van notificar al Ministeri un total de 17 defuncions per esta causa, la qual cosa suposa un descens respecte a anys precedents (24 el 2023, 20 el 2022, 5 el 2021 i 6 el 2020).
La mitjana d'edat dels morts era de 68 anys. Per sexes, ells van representar el 76%. Una d’estes morts va tindre lloc a la Comunitat Valenciana, una xifra que queda lluny de la d’Andalusia, que va ser l’autonomia que en va concentrar més, un total de set.
