L’Audiència Nacional amplia sis mesos la investigació sobre l’atemptat d’ETA a Santa Pola que va matar dos persones
El magistrat Francisco de Jorge aprova la pròrroga fins a febrer perquè ha d’interrogar diversos processats en octubre
L'Audiència Nacional ha ampliat sis mesos més la investigació sobre la presumpta responsabilitat de la cúpula d'ETA en l'atemptat contra la casa-caserna de Santa Pola que la banda terrorista va cometre en agost de 2002 i que va posar fi a la vida d’una xiqueta de 6 anys, Sílvia Martínez, i un home de 57 anys, Cecilio Gallego. L’Audiència Nacional ha basat esta pròrroga perquè té pendent prendre declaració a diversos exintegrants del grup terrorista en octubre.
Així ho ha acordat en una resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, el Jutjat Central d'Instrucció Número 1, després de sol·licitar-lo la Fiscalia i l'acusació que exerceix l'associació Dignitat i Justícia. Cal recordar que el cotxe bomba que la banda va aparcar davant de la caserna va causar la mort una xiqueta, que estava a casa en el moment de l’atemptat, i un home que esperava l’autobús.
El magistrat Francisco de Jorge adopta esta decisió en considerar que "resulta evident la impossibilitat de finalitzar la investigació" este mes d'agost, així que veu "raonable i realista" ampliar-la fins a febrer de 2026. Assenyala que, per a "el bon fi de la instrucció, resulta necessari l'execució dels interrogatoris dels investigats", previstos per al 20 i 21 d'octubre.
Així mateix, el jutge indica que ha de resoldre sobre "la pertinència" de declaracions testificals propostes per l'acusació popular.
Atemptat contra la llei de partits polítics
Per a l’anterior jutge instructor, Manuel García Castelló, “des de la perspectiva que oferix l'estudi detallat del funcionament i estructura de la banda terrorista, subjecta a una fèrria disciplina quasi militar, es considera que l'atemptat de Santa Pola s'hauria decidit per la direcció d'ETA”.
En opinió d’este jutge, l’atemptat es va fer "com a mesura de pressió i càstig per a tractar de contrarestar el procés per a il·legalitzar Batasuna en aplicació de la llei de partits polítics, procés posat en marxa amb anterioritat a produir-se l'atemptat, i no al revés".
En este cas en concret, l'Audiència Nacional va condemnar en 2012 a 843 anys de presó els etarres Andoni Otegi Eraso, àlies Iosu, i Óscar Celarain Ortiz, Peio, en considerar provat "sense cap gènere de dubte" que van ser els autors de l'atac amb cotxe-bomba.
