L'atenció primària, de pobra a paupèrrima

La Comunitat Valenciana és la tercera de l'Estat que més pressupost dedica a la sanitat amb el 15%, però està per davall de la mitjana espanyola en personal i inversió

Diversos pacients esperen en un ambulatori valencià
Diversos pacients esperen en un ambulatori valencià / À Punt NTC

L'atenció primària ha passat de ser la "germana pobra" a la "germana paupèrrima" del sistema sanitari, a pesar de ser el pilar fonamental que el sustenta. És la denúncia que llancen des de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) en un informe publicat aquest dimarts amb motiu del Dia Internacional de l'Atenció Primària. El document, que aborda l'estat d'aquest nivell assistencial en les comunitats autònomes, constata problemes d'infrafinançament "gravíssims", demores en les cites "intolerables" i enormes desigualtats dins del territori. Alguns dels quals, remarca el col·lectiu, en una situació "crítica" i fins i tot "intolerable", com ara Madrid i Balears.

La conclusió de l'estudi, que mesura entre altres qüestions l'evolució del finançament i la despesa sanitària en l'atenció primària, és que si aquesta ja va arribar a la pandèmia "molt afeblida" per les retallades, la crisi sanitària ha "agreujat les coses i l'ha portada a una situació crítica", ha lamentat el portaveu de la FADSP, Marciano Sánchez-Bayle.

Despesa i pressupost més baixos que el 2010

Quant gastaren per a l'atenció primària les comunitats autònomes el 2019, l'últim any consolidat disponible? La mitjana estatal és del 14,16% de la despesa sanitària pública, una xifra 0,24 punts superior a la del 2018 però encara 0,74 punts inferior a la del 2010. El creixement és generalitzat llevat de Castella-la Manxa, Madrid i Astúries. La Comunitat Valenciana és el tercer territori que més va desembossar (15,09%), només per darrere d'Andalusia (18,01%) i d'Extremadura (16,16%). 

També en la despesa per habitant s'ha produït un xicotet augment de 4,28 euros fins a arribar als 211, increment que es percep en quasi totes les comunitats llevat d'Astúries, Balears, Canàries i Castella-la Manxa. Les diferències entre aquestes són notables i deu superen la mitjana nacional: Extremadura encapçala la llista, amb 272,48 euros per càpita, mentre que la Comunitat Valenciana se situa en el huité lloc, amb 223,03 euros.

L'atenció primària valenciana, per davall en personal

Prop de 3,5 milions de valencianes i valencians visiten cada any els centres de salut del territori, la trinxera més primerenca del sistema sanitari. La xifra engloba quasi tres quarts de la població autonòmica, percentatge que en les persones més majors supera el 90%, segons es desprén de les dades arreplegades en el Marc Estratègic d'Atenció Primària i Comunitària 2022-2023 que recentment ha posat en marxa la Conselleria de Sanitat Universal. 

Pacients anuals de l'atenció primària valenciana
Pacients anuals de l'atenció primària valenciana / À Punt NTC

I qui ens atén en aquests ambulatoris d'atenció primària? Si només comptem personal de medicina i d'infermeria, més de 6.000 professionals, 3.000 de cada especialitat. En ràtio per a cada mil habitants, la Comunitat Valenciana disposa de 0,59 sanitaris d'atenció primària, una xifra cinc centèsimes per davall de la mitjana espanyola (0,64). El territori se situa així per davall del conjunt estatal en personal, en la posició número dotze de les dèsset comunitats autònomes. I ocupa una posició semblant pel que fa a la inversió: l'onzena. 

Ràtio de personal sanitari per cada mil habitants
Ràtio de personal sanitari per cada mil habitants / À Punt NTC

El sector denuncia que estem davant un servei en crisi, el més castigat durant la pandèmia. Sobrecàrrega d'atenció pels repunts de la covid-19, baixes de personal i haver-se encarregat d'implementar la vacunació massiva a la població són alguns dels factors que han acabat agreujant el nivell assistencial més bàsic de la sanitat.

La Conselleria de Sanitat Universal vol pal·liar aquesta degradació amb un pla estratègic que reorganitza els centres i, principalment, hi destina més personal. En aquest context s'emmarca l'augment de les 6.000 places estructurals per a tot el sistema públic anunciades al novembre, part de les quals aniran destinades a reforçar l'atenció primària: 1.613. Quant al pressupost, s'han compromés a augmentar-lo en 326 milions més i es planifiquen pujades graduals cada any per a arribar al 25% del total sanitari. 

Per al Fòrum de Metges d'Atenció Primària la reforma que prepara la conselleria no és suficient. Diuen que necessiten recursos, no discursos, i recorden que la millora de l'atenció primària és urgent per a salvar la sanitat.

També et pot interessar