L'assetjament informàtic també colpeja l'administració valenciana

En les últimes hores les dades del sistema sanitari d'Irlanda han sigut segrestades. També aquesta setmana els Estat Units eren atacats, i encriptaven els ordinadors del principal gasoducte del país, fet que ha deixat sense subministrament gran part de la població. Finalment, l'empresa afectada ha pagat un rescat de cinc milions d'euros als pirates informàtics, segons l'agència de notícies econòmiques Bloomberg. A casa nostra, l'ajuntament de Vinaròs, el de Castelló de la Plana o el Tribunal de Comptes són els últims objectius d'atacs cibernètics. Els hackers van fer caure les seues webs, però en altres ocasions han aprofitat per a sostraure informació confidencial o demanar rescats.

Els virus s'envien de manera automatitzada i quan aconsegueixen entrar en un ordinador els ciberdelinqüents encripten la informació per a deixar inservibles els programes. També segresten arxius confidencials per a sol·licitar un rescat econòmic sota amenaça de si la víctima no paga fer-los públics en internet.

Experts i autoritats en seguretat recomanen no pagar mai el rescat. No hi ha garanties que la informació es quede restablida de manera correcta o que els delinqüents no demanen més diners.

La delinqüència digital s'ha convertit en el delicte que més diners genera, quatre bilions d'euros a l'any, segons Miguel Monedero –director de seguretat de la informació de l'empresa Sothis–. La divisió entre el possible benefici econòmic que es pot obtindre i les penes amb les quals es castiguen aquest tipus de delicte, promociona la ciberdelinqüència fins al punt que per a combatre-la es necessiten 20.000 nous treballadors en seguretat informàtica.

Si resultem víctimes d'un atac informàtic el primer que cal procurar és aïllar el virus d'altres entorns perquè no s'expandisca. Analitzar-lo i després intentar reparar. La prevenció en seguretat resulta fonamental per a no caure en mans dels pirates informàtics. Així resulta fonamental un bon sistema de còpies de seguretat independents del nostre servidor. També un bon antivirus per al nostre sistema informàtic i per a garantir que els correus electrònics que rebem estan nets –actualment el noranta per cent del malware entra per la bústia del nostre servidor de correu.

Educar i conscienciar a tots els usuaris dels riscos als quals s'enfronten quan realitzen transaccions bancàries o publiquen informació personal en les xarxes socials resulta fonamental per a evitar caure en mans d'aquests lladres del ciberespai.