L'Assemblea Descolonitzem-nos torna a reclamar que el 12 d'octubre no hi ha "res a celebrar"
A l'Amèrica Llatina també s’han succeït els actes de commemoració i protesta, i països com Veneçuela i Mèxic han tornat a exigir que Espanya demane perdó
Multitud de persones de diversos orígens s'han adherit a la manifestació convocada este dissabte a Madrid per l'Assemblea Descolonitzem-nos per a clamar este dissabte, coincidint amb el Dia de la Festa Nacional, que no hi ha “res a celebrar” perquè esta efemèride és el “recordatori” no d'un “descobriment”, sinó d'un “genocidi”.
Sota el lema “Resistència ancestral davant del genocidi colonial”, la manifestació, que ha comptat amb la presència de diferents col·lectius que han desfilat en una cercavila amb música i vestits tradicionals de diferents pobles de l'Amèrica Llatina, ha partit de la plaça de Tirso de Molina i ha travessat els carrers del centre fins a arribar a la plaça de Juan Goytisolo, enfront del Museu Reina Sofia.
Amb banderes de països llatinoamericans i wiphales, emblema d'alguns pobles andins, la multitud ha corejat càntics com “va ser un genocidi, no un descobriment”; “foc a l'orde colonial”; “les terres robades seran recuperades”; “fora estàtua de Colom, per racista i per cabró”; “la llei d'estrangeria mata gent cada dia” o “Israel assassina, Europa patrocina”.
Portaveus de l'Assemblea Descolonitzem-nos han explicat als mitjans que l'objectiu de la manifestació és reflexionar i criticar el fet que se celebre en esta jornada el Dia d'Espanya quan, al cap i a la fi, “és un recordatori del genocidi que va ocórrer a Abya Yala” (nom que actualment fan servir alguns moviments socials i personalitats indígenes per a referir-se a tot el continent d’Amèrica).
Denuncien que el 12 d’octubre del 1492 no hi hagué un descobriment, perquè a Amèrica ja hi vivia gent, ni tampoc una trobada entre cultures, sinó “un genocidi, una massacre”. I han posat l'accent en el fet que “els pobles d’Abya Yala fa més de 500 anys que lluiten contra el neocolonialisme i l'extractivisme”.
Encara que, “sobretot”, busquen que la societat espanyola es replantege quina identitat vol. I també demanen reparació, justícia i respecte.
Serigne Mbayé (Podem) ha afirmat que este 12 d'octubre, un “dia especial per a Espanya”, representa per als pobles d'Amèrica Llatina i del sud global la celebració d’“un genocidi”. Al seu entendre, Espanya ha de demanar disculpes pel que va passar en la història i començar una “era de pau, una era de respecte, a tots els pobles del món”.
Actes de commemoració i protesta a Amèrica Llatina
Mentre a Espanya se celebrava el Dia de la Festa Nacional, un any més el 12 d’octubre a l'Amèrica Llatina ha sigut una jornada de commemoració i protesta.
A Veneçuela, on se celebra el Dia de la Resistència Indígena, el govern ha exigit que Espanya “demane perdó” pel “genocidi” de la conquesta. El ministre de l’Interior, Diosdado Cabello, ha assenyalat que Espanya ha de disculpar-se pels crims, el saqueig i l'abús perpetrats durant la conquesta, i destaca la “prepotència” imperialista. “Així com els tiràrem abans, els tirarem si intenten res contra el nostre país”, ha advertit Cabello. El president, Nicolás Maduro, absent en la manifestació, ha criticat que Espanya celebre el 12 d'octubre com un dia festiu, en considerar que per a Amèrica eixa data marca l'inici del "genocidi, l'extermini, l'esclavisme, el colonialisme".
A Mèxic, la presidenta, Claudia Sheinbaum, que no va convidar el rei Felip VI a la presa de possessió precisament per la negativa reiterada de demanar disculpes, ha defensat que “disculpar-se per eixos crims engrandeix els pobles”. Així mateix, ha posat com a exemple el govern del seu antecessor, Andrés López Obrador, que va oferir disculpes als pobles maia, yaqui i a la comunitat xinesa a Mèxic per actes de violència i discriminació.
Per la seua banda, el president colombià, Gustavo Petro, ha negat el “descobriment” d'Amèrica per a ressaltar la riquesa de les cultures indígenes; i ha destacat que este dia és una oportunitat per a reflexionar sobre la importància de la diversitat cultural i la inclusió, i reconéixer que “cada cultura enriqueix el nostre teixit social”.
A La Paz (Bolívia), el col·lectiu feminista Dones Creant va realitzar una “intervenció” artística a la plaça on es troba l'estàtua d'Isabel la Catòlica, van llançar pintura roja sobre la figura i van deixar missatges en rebuig del colonialisme i la conquesta. El govern municipal de La Paz, no obstant això, va condemnar el fet i el va qualificar d’“acte vandàlic”.
El govern argentí reivindica l'arribada de Colom
Per contra, a l'Argentina, el govern de Javier Milei ha difós un missatge en xarxes socials per a celebrar el 12 d'octubre com el “Dia de la Raça”, reivindicant l'arribada de Cristòfol Colom com la “fita” que va marcar l'inici de la civilització a Amèrica.
Este discurs s'alinea amb les postures del mandatari ultraliberal, que defensa la influència cultural, lingüística i econòmica de la conquesta com un canvi de paradigma global.
Més tard, Maduro va criticar el missatge de l'executiu argentí, i va titlar Milei de “còmplice del genocidi” i de difondre un “relat fals del passat” per a, en “el present, imposar” un “projecte feixista negador dels drets del poble i negador del dret a la independència i al futur”.
