L'alumnat d'Espanya empitjora en lectura pel tancament dels col·legis durant la pandèmia

L'alumnat espanyol ha patit un retrocés significatiu en comprensió lectora. Així ho posa de manifest l'avaluació internacional Pirls (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora), que ha publicat aquest dimarts l'edició corresponent a 2021. En concret, els xiquets i xiquetes de quart de primària, de huit i nou anys, empitjoren set punts des de 2016 i es queden en un resultat de 521. La tònica trenca la tendència a l'alça que es registrava en els últims anys. La prova, a càrrec de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA) i elaborada cada lustre, responsabilitza de la davallada al tancament dels col·legis a causa de la pandèmia.

És la primera gran avaluació internacional que es duu a terme des de l'esclat de la crisi de la covid-19 i hi han participat 57 països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i de la Unió Europea, amb una mostra de 140.000 alumnes del quart curs d'escolarització obligatòria. Més de 10.000 són espanyols.

L'avaluació Pirls defineix la comprensió lectora com "l'habilitat per a comprendre i utilitzar les formes lingüístiques escrites requerides per la societat i/o valorades per l'individu. Els lectors són capaços de construir significat a partir d'una varietat de textos. Lligen per a aprendre, per a participar en les comunitats de lectors de l'àmbit escolar i de la vida quotidiana, i per al gaudi personal".

La mitjana espanyola, per davall de l'OCDE i la UE

Les mitjanes globals dels països que participen en l'estudi s'expressen en una escala contínua amb un punt de referència central de 500 punts. En el cas espanyol, la puntuació mitjana, de 521, se situa "significativament per davall" de la mitjana OCDE-28 (533) i de la UE (528), afirma l'informe Pirls. Al capdamunt del rànquing estan Irlanda (577 punts), seguida d'Irlanda del Nord (566), Anglaterra (558), Croàcia (557), Lituània (552), Finlàndia i Polònia (559 punts), i els Estats Units (548). La part baixa de la llista la integren Bèlgica, Turquia, Israel, Xipre, França i Malta, amb entre 494 i 515 punts. De prop els segueixen Eslovènia i Portugal (520 punts), Espanya i Nova Zelanda (521), i Alemanya (524).

D'altra banda, l'avaluació constata que el percentatge d'estudiants espanyols en el nivell avançat (6%) està molt per davall de l'OCDE (11%) i de la UE (8%). I cosa encara més cridanera, es queda molt lluny del de països amb una puntuació mitjana estimada semblant a la d'Espanya: Nova Zelanda (11%) i Alemanya (8%). Si atenem el percentatge d'alumnes en el nivell molt baix, el d'Espanya (5%) és lleugerament inferior al de l'OCDE (6%), i és molt més favorable que el de països amb una puntuació mitjana semblant: Nova Zelanda (10%) i Alemanya (6%).

Què ha passat en els últims cinc anys?

L'avaluació evidencia que entre 2016 i 2021 es reverteix a Espanya la pujada registrada en el lustre anterior. I a més ho fa amb un descens important: passem de 528 punts a 521. Però la baixada no és exclusiva del nostre país, ja que entre 2016 i 2021 la mitjana OCDE trenca amb la tendència a l'alça que havia registrat ininterrompudament des de 2006. Així, pateix una caiguda lleugerament superior, de huit punts, en passar de 541 a 533.

Els tres països que tenen l'augment més significatiu de la puntuació mitjana estimada són Malta (63), Noruega (22) i Irlanda (11). És molt cridaner l'increment de Malta, però cal dir que venia d'un rendiment molt baix en 2016 (452 punts). En l'altre extrem, hi ha tres estats que pateixen una reculada de vint punts o més: Israel (20), Eslovènia (23) i Letònia (30). Espanya es troba entre els que han patit un menor descens de la puntuació (7) per damunt d'Alemanya (13) o Finlàndia (17).

Aquestes evidències apunten a una davallada global en la comprensió lectora, que "podria ser conseqüència de l'impacte que la pandèmia", però "són necessàries anàlisis més profundes per a corroborar aquesta hipòtesi". L'estudi sí que observa, però, una correlació entre el temps en què els centres han estat tancats pel confinament i la caiguda del rendiment, amb una disminució de 0,11 punts per dia lectiu de tancament. A Espanya, dels set punts que cau el rendiment global, quasi cinc s'explicarien per la clausura dels col·legis durant 45 dies lectius —va ser dels països que menys dies tancà—.

El rendiment, d'altra banda, es veu en part condicionat pel context social, econòmic i cultural de l'alumnat: a més nivell, millors puntuacions. No obstant això, a Espanya aquesta diferència és de les menys importants de l'estudi (62 punts), per davall de Finlàndia (67) o França (80). Entre els països amb més desigualtats es troben Turquia (117 punts) i Bulgària (122). Igualment, la diferència de rendiment entre xiques i xics és prou menor a Espanya (elles obtenen de mitjana dos punts més que ells) que a la UE (les alumnes avancen els alumnes en onze punts).