Podria l’Albufera de València arribar a l'estat crític que viu Doñana?
Encara que els dos paratges comparteixen similituds en el seu ecosistema, el valencià està més protegit contra les sequeres, en part gràcies als arrossars
L'estat crític del parc nacional de Doñana, a causa de la sequera i de la sobreexplotació, ha portat aquesta setmana a l'enfrontament entre el govern espanyol i el d'Andalusia. El parlament andalús va iniciar dimecres el tràmit parlamentari de la llei que regularitzarà 800 hectàrees de regadius del paratge, una iniciativa que la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha dit que recorrerà davant del Tribunal Constitucional i ha qualificat "d'engany" perquè "tota l'aigua del futur ja està compromesa".
En aquest sentit, a finals de març, la Comissió Europea va enviar un ultimàtum a Espanya perquè posara en marxa les mesures necessàries per a protegir la zona humida de Doñana i complir la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, abans de tornar-ho a denunciar de nou per a demanar una multa per l'incompliment reiterat.
Les llacunes del parc andalús haurien d'estar entre el 80 i 90% de la seua capacitat, però es troben pràcticament seques, unes condicions que provoquen la pèrdua d'aiguamolls i de la seua biodiversitat. Davant d'aquesta crisi, les mirades a la Comunitat Valenciana s'han posat en l’Albufera de València. L'ecosistema és paregut, però tot apunta que està lluny de viure la mateixa situació, ja que el paratge valencià compta amb unes circumstàncies per les quals la falta de pluja no l’afecta de la mateixa manera.
La més important és la sinergia entre l’agricultura i la conservació del medi natural, segons explica Carles Sanchis, president de la junta rectora del paratge. “Els ecologistes són conscients que els arrossars són imprescindibles per a l'Albufera”, declara, però al mateix temps “els arrossers estan conscienciats i tenen molta voluntat en la preservació de l'aiguamoll”.
D'altra banda, l'últim pla hidrològic del Xúquer garanteix l'aportació de 70 hectòmetres cúbics a més del cabal procedent de l'excedent de regadius. Tanmateix, l'aigua de l’Albufera no està exempta de problemes de quantitat ni de qualitat. A banda de paréixer-li una aportació molt justa, Eva Tudela, d’Acció Ecologista Agró, protesta pel fet que l'aigua porta moltes vegades càrrega contaminant. A causa de l’excés de nitrogen i fòsfor “prolifera la microalga verda, que ocupa tota l'aigua de l'Albufera" i fa que no prolifere la resta, "com les plantes aquàtiques”.
Actualment, hi ha previstos tancs de tempesta per a filtrar l'aigua contaminada quan hi ha pluges intenses, però no es preveu que la sequera acabe prompte.
