Antonio Anglés, un dels fugitius més buscats a Europa 30 anys després del cas Alcàsser

La petició de l'associació Laxshmi perquè es done un impuls processal a les proves pendents de resultats "utilitzant les tècniques més modernes que posseïsquen" manté el cas obert

Antonio Anglés és un dels fugitius més buscats a Europa

Aquest diumenge fa 30 anys de la desaparició de les tres xiquetes d'Alcàsser, un cas que continua mantenint la trajectòria judicial amb l'objectiu d'aportar més evidències sobre què va succeir o consolidar l'acusació contra Antonio Anglés.

La investigació judicial, de la qual és responsable el jutjat d'instrucció número 6 d'Alzira, està completament esgotada, però encara queda oberta una peça dedicada exclusivament a la localització d'Anglés, un dels pròfugs més perseguits de tot Europa.

El periodista Genar Martí és una de les persones que més ha investigat el cas Alcàsser durant les últimes tres dècades. Va cobrir el juí per a Canal 9 el 1997, en el qual van condemnar Miguel Ricart a 170 anys de presó, i ha investigat amb profunditat sobre l'altre criminal, Antonio Anglés, un dels pròfugs més buscats a tot Europa. El seu llibre sobre la figura d'Anglés, El fugitiu, va aportar noves pistes, sobretot centrades en l'embarcació on va pujar com a polissó.

Arran de la publicació del llibre, la jutgessa va ordenar la interrogació de tots els membres de la tripulació que continuen vius per tal d’aclarir qui era la persona que va ajudar Anglés a fugir del vaixell i, en cas que arribara a tocar terra, on podria estar. Les autoritats també han descartat que ningú haja vist el fugitiu en llocs com Tòquio, Califòrnia o el Brasil.

L'acusació popular demana un impuls processal a les proves

Així, en els últims mesos, l'Associació Laxshmi per a la Lluita contra el Crim, que exerceix l'acusació popular, ha sol·licitat a l'instructor diverses proves en els vehicles confiscats a Anglés i Ricart, l’únic condemnat, i ha demanat al jutjat que done un impuls processal a les proves encara pendents de resultats "utilitzant les tècniques més modernes que posseïsquen".

D'aquesta manera, s'ha reactivat l'anàlisi de pèls i altres possibles restes forenses en els vehicles, s'ha impulsat la recerca d'ADN a la roba interior de les tres xiquetes assassinades i altres restes trobades en diversos escenaris relacionats amb aquest succés, com la catifa en què van ser embolicades després de la violació, tortura i assassinat.

A finals dels anys 90, algunes d'aquestes mostres van donar positiu en semen o sang, però o bé no van donar confirmació en proves posteriors o bé no es van practicar anàlisis detallades per falta de temps. Tampoc es van obtindre resultats d’ADN, possiblement per la baixa sensibilitat de les proves i tecnologia de l'època, segons opinen els especialistes que han instat aquestes proves.

Un altre objectiu de les proves sol·licitades és evitar la possible prescripció del crim sense aclarir algunes de les principals incògnites sobre el que va ocórrer aquella nit, ja que la mateixa sentència apuntava a la participació de terceres persones que no s'han identificat encara.

També et pot interessar