Juan José Gómez Cadenas (físic de partícules): “Després de la ‘resurrecció’ del llop gegant, el debat ètic que vindrà serà el de clonar neandertals"
El científic, que lidera un dels projectes d’investigació més importants a tot el món, reflexiona al voltant del polèmic projecte de Colossal Biosciences i afirma que els estatunidencs no es conformaran amb els llops gegants, “el seu objectiu declarat són els mamuts i potser el no declarat són els neandertals”
L’investigador Juan José Gómez Cadenas, fill de marí, nascut a Cartagena i criat a la Comunitat Valenciana —concretament al Port de Sagunt (Camp de Morvedre)— dirigeix l’experiment Next, un dels projectes en este camp més rellevants a tot el món, enfocat a estudiar l'origen de l'univers. Durant una de les visites a València per motius familiars, hem tingut l'oportunitat de parlar amb ell de la seua responsabilitat. Gómez Cadenas estudia —com ell descriu—, “els fantasmes de l’univers anomenats neutrins, que són el trosset més menut de realitat que existeix”. És com dir que el neutrí es l’inici i la fi de tot el que coneixem.
Per a la gran majoria, la que no entén de neutrins, cal dir que la seua investigació busca trobar la clau sobre com va ser l'origen de l'univers. Gómez Cadenas gestiona un pressupost de desenes de milions d’euros i, en cas d’aconseguir l'objectiu, sembla que hi haurà un viatge pagat a Estocolm. Amb ell hem parlat dels neutrins i també d'un tema de molta actualitat: la creació dels llops gegants per part de l'empresa estatunidenca de biotecnologia Colossal Biosciences. La raó de l'interés: debatre el problema ètic de clonar neandertals, perquè segons este físic de partícules els avanços tecnològics ja ho fan possible.
Creació de noves espècies: avanços o amenaces
Gómez Cadenas explica que empreses com Colossal Biosciences el que fan és desenvolupar la tècnica CRISPR, que és una eina d'edició genètica que permet tallar i apegar ADN. “I les possibilitats que ofereix són innumerables: des d'ajudar a curar el càncer fins a oferir infinites amenaces”.
Referint-se de nou a l’últim treball de Colossal, comenta que “l’empresa diu que proposen la ‘resurrecció’ d’espècies extintes com a part d’una missió més ampla. Està clar que les aplicacions en biomedicina i enginyeria genètica seran infinites”. Gómez Cadenas defineix com a “tècnica espectacular” el que han aconseguit amb els llops gegants: "Han sigut capaços d'extraure el genoma dels llops gegants a partir de mostres obtingudes d'una dent i un crani fòssils. Han comparat este genoma amb els del llop gris –el parent viu més pròxim del llop gegant– i han identificat vint diferències en catorze gens. Podríem dir que Colossal el que ha fet és alguna cosa així com dir que ‘si sembla un llop gegant, és un llop gegant’."
No cal ser molt espavilat per a entendre que es poden fer moltes més coses amb estes tècniques, avanços que permeten la creació de noves espècies… Res impedeix crear una vaca que faça tres vegades més llet
El físic també opina que “no cal ser molt espavilat per a entendre que es poden fer moltes més coses amb estes tècniques, avanços que permeten la creació de noves espècies… Res impedeix crear una vaca que faça tres vegades més llet… ”. En este sentit afirma contundentment: “Colossal no es conformarà a ressuscitar llops gegants. El seu objectiu declarat són els mamuts i potser el seu objectiu no declarat són els neandertals”. En opinió d’este físic de partícules, “després de la ‘resurrecció’ del llop gegant, el debat ètic que vindrà serà el de clonar neandertals".
Vislumbra el futur en les seues novel·les
A Juan José Gómez Cadenas també li agrada escriure. La narrativa i la poesia és el seu camp. Li interessa difondre la ciència, fer-la comprensible. Al del Port de Sagunt també li agrada reptar al públic i sorprende’l. Per això, diu sense dubtar: “En les meues tres novel·les, he fet prediccions i algunes ja s'han complit”. En Materia extraña (Ed. Espasa, 2008) vaticina el paper de l’Iran en matèria nuclear; i en Espartana (Ed. Espasa, 2014) ficciona que Rússia es convertirà en una potència agressiva que pràcticament acaba dominant Europa.
Mentre que en la última novel·la publicada, Nación Neandertal (Ed. Espasa, 2024), planteja la clonació de mamuts, una temàtica que connecta amb la polèmica ‘resurrecció’ del llop gegant prehistòric. Respecte d'esta qüestió, el científic criat al Port de Sagunt afirma amb contundència que “Colossal Biosciences no es conformarà amb els llops gegants, el seu objectiu declarat són els mamuts... i potser el no declarat són els neandertals...".
En este sentit diu: "Vull debatre dramàticament el problema ètic de clonar neandertals i a la meua novel·la parle dels avanços tecnològics que ho fan possible. Es curiós, en la meua novel·la apunte que els mamuts i els neandertals podrien clonar-se el 2050. I, probablement, l’empresa Colossal clonarà mamuts el 2030”.
Gómez Cadenas recorda altra idea seua escrita en Nación neandertal: “En esta novel·la plantege un panorama futur, m’imagine el 2050 on una imaginària empresa —successora de l’actual Grup Wagner— en observar que els mercenaris cada vegada estan més cars, decideix fer biogenèticament una línia de mercenaris neandertals. Per a la meua novel·la em vaig inspirar en el treball de Colossal. Sabia que esta empresa anava com una moto i veia vindre tot el que està ocorrent”.
Un dels grups més importants dels que participen amb l’experiment NEXT és l’Institut de Física Corpuscular Valencià (CSIC i UV), que ha contribuït amb un pressupost total de més de cinc milions d’euros
De la Facultat de Físiques (UV) al món
Este investigador dels neutrins, durant la infància, també va viure a Galicia i Catalunya, a causa al treball de son pare vinculat a la Marina, i quan se li pregunta on té les arrels, l’investigador busca ajuda en Max Aub per a respondre: “Com deia Max Aub, un és d’on va a l’institut. I jo en sext de Batxillerat vaig anar al del Port de Sagunt. Em sent valencià i del Port de Sagunt. Allí vaig passar els meus anys d’adolescència, que van ser molt feliços. Després vaig estudiar Físiques a la Universitat de València”. Hui en dia continua molt vinculat a València, tot i que guarda un lloc molt espècial al seu cor per a Ginebra i Sant Sebastià, on actualment és professor a la Fundació Vasca per al Ciència al DIPC (Donostia International Physics Center).
La ciutat de València i concretament la Facultat de Físiques sempre ha destacat per la seua qualitat dels investigadors, argumenta este científic. De la mà d’altre físic punter valencià, Antonio Ferrer —desaparegut recentment—, Juan José Gómez Cadenas va recalar al CERN (Centre Europeu per a la Recerca Nuclear), a Suïssa, en l’any 1983. Allí desenvoluparia la tesi doctoral sobre física de partícules, que després defendria a València.
A Suïssa començava la seua carrera internacional. D’allà, la següent destinació seria la Universitat de Standford (EUA), des d’on de nou va tornar al CERN; després vindria Harvard i de nou el CERN (Suïssa). “I és quan complisc quaranta anys que torne a València. Havia passat vint anys a l’estranger fent investigació de la física de partícules”.
A Valencia, primer va exercir de professor titular i, molt prompte, catedràtic, fins la incorporació al CSIC com a professor d’investigació. L'objectiu era muntar un grup d’investigació de física de neutrins, temàtica que havia estat treballant al CERN, i cal dir que un àrea més complexa que altres.
Estudie eixos fantasmes de l’univers anomenats neutrins, que són el trosset més menut de realitat que existeix
Per què la seua passió pel neutrí
Format a Suïssa, els Estats Units i el Japó, el científic ho explica: “El neutrí m’ha apassionat sempre perquè és un trosset de res o també es pot dir que és el trosset més menut de realitat que existeix”, explica Gómez Cadenas. Són partícules sense pràcticament massa, sense càrrega elèctrica i no interactuen amb la matèria. A primera vista semblen fantasmes. Per exemple, mentre parlem, per la nostra ungla passen cent mil milions de neutrins. Estan produïts pel sol i per les grans reaccions de fusió (com les centrals nuclears). Són com una pluja invisible que permanentment cau sobre la terra”, argumenta. Amb l’experiment Next, la búsqueda radica a descobrir si el neutrí és la seua pròpia antipartícula, la qual cosa permetria respondre les preguntes claus sobre l'origen de l'univers.
Del neutrí, Gómez Cadenas explica: “Pràcticament, no veuen la matèria, a més viatgen en línia recta i no els para res. Són el més paregut a un vent intocable i invisible. Però per als científics són importants perquè els utilitzem com a missatgers, perquè són les partícules que ens poden donar informació del que passa a l’univers”.
Cap a l’interior de la terra
El 2008, Gómez Cadenas va decidir posar punt final a l'etapa d’investigació al Japó, ocorre quan li ofereixen dirigir un experiment al nou laboratori subterràni de Canfranc, al Pirineu aragonés; la raó de l’oferiment: la repentina mort del que anava a ser el seu líder científic, el físic Ángel Morales. Gómez Cadenas va trobar la gran oportunitat de continuar investigant els neutrins i el 2010 va proposar la idea d'investigació, desenvolupada amb els mentors americans: Dave Nygren i James White.
El lloc, a 800 metres de profunditat, era i és idoni: amagat al més fons d’una montanya, al més pur estil d’un laboratori de James Bond, ofereix al nou equip un espai totalment protegit d’interferències ambientals i radioactives, actua com a barrera infranquejable necessària per a estudiar els neutrins. Este laboratori, que acull diferents projectes d’investigació, és on va arrancar l’experiment Next, del qual Gómez Cadenas és el seu director.
El 2014, la Unió Europea concedeix a Gómez Cadenas, com a director del projecte, una beca personal Advanced Grant/ERC de 3,5 milions d’euros. A esta beca se n’ha sumat recentment una segona, la Synergy Grant/ERC, amb deu milions d’euros. Amb la suma de la resta d’aportacions del consorci de països que participa en esta complexa i ambiciosa investigació, “es pot dir que el pressupost que gestiona el científic és de desenes de milions, en els quals també participa València. El científic destaca que “un dels grups més importants dels que participen amb NEXT és l’Institut de Física Corpuscular (IFIC) de València, que va ser la meua institució per quasi vint anys quan vaig tornar del CERN, i que ha contribuït amb un pressupost total de mes de cinc milions d’euros”. L'IFIC és un centre mixt del CSIC i de la UV.
Juan José Gómez Cadenas, per al projecte Next, coordina unes 150 persones de trenta institucions de sis països: els Estats Units, Alemanya, França, Portugal, Espanya, Anglaterra i Israel. El Japó i el Canadà estan amb negociacions i podrien incorporar-se en la següent ampliació. ”Next, que va començar fa quinze anys com una xicoteta aventura, està a punt de convertir-se en un dels dos o tres projectes més importants del món”, assegura el físic.
Què busca l’experiment Next
El neutrí és l’inici i la fi de tot. Actualment, els científics del projecte Next treballen en esbrinar si el neutrí es matèria i antimatèria; és a dir, si és la seua pròpia antipartícula i demostrar si matèria i antimatèria són idèntiques. “La teoria del big -bang prediu que l'univers originari contenia la mateixa quantitat de partícules de matèria i d'antimatèria. Després que tota la matèria i l'antimatèria de l'univers s'aniquilara mútuament, el resultat seria un cosmos fet només de l'excés de matèria, que els neutrins primitius introdueixen en la sopa còsmica. És a dir, que l’univers que coneixem no seria una altra cosa que les sobres del big-bang. I estes sobre no existirien si el neutrí no fora la seua pròpia antipartícula. Per tant, podem dir sense exagerar que l’univers existeix gràcies als neutrins”, explica Gómez Cadenas.
Quan li preguntem quina seria la repercussió d’este descobriment, ho explica: “Demostrar-ho suposaria que tota la teoria associada a l’origen de l’univers és correcta, i això seria un descobriment crucial, com ho va ser el del bosó de Higgs. Fa ja més de trenta o quaranta anys que s'estudia, la dificultat radica en el fet que el neutrí té una massa de quasi zero, d’ahí la necessitat de construir davall d’una muntanya (Canfranc) un detector totalment blindat que faça fotografies electròniques de les traces subtilíssimes que les interaccions que cerquem deixen al seu pas, per tal de conéixer si els neutrins són matèria i antimatèria”.
Actualment, tot l'equip de l'experiment treballa amb un horitzó de deu anys i els últims avanços van pel bon camí. Com diu este físic que ha dedicat el millor de la seua vida professional a l’estudi dels neutrins, “els físics de partícules ens veiem com els constructors de catedrals. Si no arriba la meua generació a l'objectiu, hi arribarà la següent. Hi ha un bon equip de persones investigadores involucrat”. En preguntar-li com serà d’útil este descobriment per a les persones, respon per a concloure: “Ho anirem veient, però cal no oblidar que la ciència i la tecnologia estan comunicades com una teranyina”.
