Es compleixen deu anys del descobriment del bosó de Higgs
L’anomenada partícula de Déu va revolucionar la ciència perquè confirmava l’existència d’un element clau per a l'explicació de l'origen de l'univers
Quan encara era només una teoria, el bosó de Higgs va ser denominat la partícula de Déu perquè dona massa a tota la resta de partícules elementals que fan que la vida, els planetes i l'univers siguen com són i no d'una altra forma. Per això, l'anunci del seu descobriment fa deu anys va fer història.
La gesta científica va ser possible gràcies als progressos tecnològics reunits en el Gran Colisionador d'Hadrons (conegut com LHC) i una estratègia de “competició col·laborativa” entre els científics i científiques del Centre Europeu de Física de Partícules (CERN). Després de més d'una dècada buscant-lo, el bosó de Higgs es va detectar amb certesa científica en 2012.
Aquesta partícula elemental era un ingredient clau en l'explicació de l'origen de l'univers que fins llavors només existia en una teoria dels físics britànic Peters Higgs i belga François Englert, però el seu descobriment va completar una peça que faltava en el model estàndard de la física.
La de Higgs no és l'única partícula elemental, però és diferent de totes les altres perquè sense ella la matèria existiria, i no hi hauria massa.
Si la massa d'un electró fora diferent de la que és, els àtoms no existirien i nosaltres i el que ens envolta no seríem com som, igual que amb les partícules que fan que el sol brille; si la seua massa fora diferent aquesta lluentor seria més ràpida o més lenta, canviant radicalment la vida sobre la Terra, explica la professora d'investigació de l'Institut de Física Corpuscular a València, Carmen García.
El que encara no sabem del bosó de Higgs
Celso Martínez, investigador de l'Institut de Física de Cantàbria, va ser part de l'equip de l'accelerador anterior a l'LHC que entre 1989 i 2000 va buscar el bosó de Higgs sense resultats definitius. Ara, fa una dècada que estudia les seues característiques i segueix pistes que el porten a noves troballes.
“Aquesta partícula és molt especial i des de 2012 estem estudiant detalladament les propietats que té i totes s'estan complint segons diu la teoria”, comenta Martínez, que és el representant del detector CMS a Espanya.
El LHC consta, a més de l'anell subterrani de 27 quilòmetres de circumferència dins del qual es produeixen les coalicions a nivells d'energia rècord, de dos detectors principals (CMS i ATLES), en els quals es lligen i se seleccionen les dades, que després es processen en un sofisticat sistema informàtic.
Martínez destaca que, malgrat tots els seus encerts, el model estàndard de física (una cosa així com el model més complet de l'univers) mostra algunes “errades” i que en el nou cicle d'investigacions que s'obri amb l'LHC no es tancaran les portes a altres teories. Una d’elles és la de la Supersimetria, que abasta el model estàndard, però planteja que no n'existeix un, si no cinc tipus de bosons de Higgs. En aquest sentit, comenta Martínez, “estem intentant buscar si aquest que hem vist és un de cinc o un d'un, però de la Supersimetria no s'ha vist mai res”.
L’estudi de la matèria oscura
Els experiments en el CERN volen continuar “esmicolant” i entenent el bosó de Higgs, però aquesta setmana comencen una nova etapa a més alta energia en la qual s'espera fer nous descobriments sobre altres aspectes de l'univers que continuen sent un gran misteri, com ara la matèria fosca.
La matèria fosca representa al voltant del 25% de l'univers i se'n diu així perquè no interacciona i no emet llum, això vol dir que no pot ser observada directament i, per tant, no es pot saber la seua massa.
Per això, un dels objectius és recrear-la igual que es va fer amb el bosó de Higgs per a poder estudiar-la, ja que existeix la possibilitat que siga una altra partícula fonamental.
