Invertir 1.800 milions per a salvar 300 vides a l'any en les carreteres

Un estudi elaborat conjuntament per la Fundació Mapfre i l'Associació Espanyola de la Carretera (AEC) xifra en quasi 1.800 milions d'euros el volum d'inversió necessària en les vies secundàries, les més comunes al país, per a poder salvar fins a 300 vides a l'any i evitar més de 800 ferits greus en sinistres de trànsit. L'informe, presentat aquest dimarts, arreplega la investigació més detallada dels últims anys per a posar xifres a la quantia que caldria invertir en les carreteres i identificar les iniciatives més urgents per a avançar cap a l'"objectiu zero" morts, amb mesures de baix cost.

El muntant inicial, una vegada executades les actuacions previstes, tindria un retorn socioeconòmic en un termini d'entre dos i quatre anys, calcula el document. "Encara que pot semblar una inversió molt alta, reduir al màxim el nombre de víctimes mortals i greus a cost zero no és realista", ha subratllat aquest dimarts Jesús Monclús, director de Prevenció i Seguretat Viària de Fundació Mapfre durant la presentació de l'estudi en un acte que ha inaugurat el director general de Trànsit, Pere Navarro.

La recerca recorda que no invertir o destinar-hi pocs diners suposa milers de tragèdies cada any: al voltant de mil víctimes mortals anuals, l'estancament de l'1% de reducció en el nombre total de decessos entre el 2019 i el 2023 i l'augment del 14% dels morts en vies interurbanes des de l'1 de gener a l'1 d'abril respecte al mateix període del 2023.

Un recent estudi de la Direcció General de Trànsit (DGT) i la Universitat de Múrcia xifrava en dos milions d'euros el cost d'evitar o previndre una defunció en un sinistre vial. La quantia es reduïa a 354.630 euros en el cas d'un ferit greu. Aquest nou informe de Mapfre i l'AEC demostra que, encara que les carreteres d'alta capacitat —autovies i autopistes— suporten el gruix del trànsit (65% del total), pràcticament la meitat dels sinistres tenen lloc en vies convencionals —d'un sol carril per a cada sentit de circulació—, ja que aquestes representen nou de cada deu quilòmetres de la xarxa viària espanyola.

L'estudi distingeix entre tres tipus de carreteres convencionals: la xarxa principal —gestionades per l'Estat—, la intermèdia —comunitats autònomes i diputacions forals— i la xarxa local —diputacions provincials, cabildos i municipis—. La inversió global quantificada, de 1.782 milions d'euros per a un total de 148.000 quilòmetres d'extensió, es distribuiria en funció del tipus de via: 202,3 milions anirien a parar a la xarxa principal, 502,9 milions a la intermèdia i 1.076 milions a la local.

Una vegada escomeses les actuacions en les carreteres, en un termini de dos anys els accidents de trànsit es reduirien un 32% en l'escenari més optimista, mentre que les víctimes mortals i les hospitalitzacions caurien un 42%, d'acord amb els càlculs del document. El percentatge de disminució, en una projecció més conservadora, serien del 16% i el 21% en un termini de quatre anys, respectivament.

Mesures per a reduir la sinistralitat

Les eixides de via per dreta i esquerra, així com el xoc frontal i lateral o els atropellaments a vianants són els sinistres que ocorren més sovint en les vies secundàries, segons constata l'informe. Per això, les mesures proposades van orientades a evitar aquest tipus d'accidents.

Es plantegen mesures de baix cost com ara la instal·lació de barreres de seguretat, especialment per a reforçar la seguretat dels motoristes, que podria reduir fins al 47% de les lesions. També destaquen les guies sonores longitudinals, que contribuirien a rebaixar fins al 21% les ferides; així com els reflectors —també denominats ulls de gat—, elements clau per a millorar la visibilitat dels conductors i que podrien fer retrocedir la sinistralitat un 37%. L'ús de paviment antilliscant en corbes o en interseccions, més línies sonores de vorera i més balises o ratllats zebrats en els vorals són altres de les mesures suggerides.

D'altra banda, per a reduir els atropellaments un 60% caldria reforçar la il·luminació en els trams pròxims a les vies urbanes, així com incorporar senders per als vianants i vorals o espais compartits, indica l'estudi.

Recomana, a més, altres iniciatives dirigides a disminuir els sinistres en els quals estan implicats ciclistes, com per exemple continuar reforçant la senyalització que permet advertir de la seua presència, tant fixa com dinàmica, en la xarxa de rutes ciclistes segures i utilitzar pintures antilliscants.

Finalment, les veus expertes aconsellen revisar a la baixa els límits de velocitat en les vies convencionals més estretes i millorar el compliment dels límits existents.