Intel·ligència artificial contra el mosquit tigre

S'hi poden identificar mascles estèrils que després se solten per a procrear larves que no es podran reproduir

Mosquits tigre / À Punt NTC

La intel·ligència artificial té nombroses aplicacions, i una d’elles podria ser la lluita contra el mosquit tigre que, cada estiu, es converteix en un maldecap per a moltes poblacions valencianes. És tan senzill com ensenyar a una màquina que diferencie a la velocitat de la llum, femelles de mascles estèrils, que se soltaran per a tallar la cadena reproductiva. Una arma ràpida i eficaç contra la plaga. A banda que els mascles estèrils no piquen, quan fecunden una femella els ous que ponga seran també estèrils, per la qual cosa eixes cries quan cresquen, siguen mascles o femelles, ja no es podran reproduir. 

Aquest sistema ja s’aplica a l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) de Montcada, on fins ara s’enfrontaven al problema de separar els sexes quan encara estan en fase amfíbia. Fins ara es feia de forma mecànica, per grandària, ja que les femelles són més grans. Ara, gràcies a un equip d’investigació de l’Institut Tecnològic d’Informàtica (ITI) ho estan fent amb un sistema molt més ràpid amb ajuda de la intel·ligència artificial. 

Un equip d'investigació de l'Institut tecnològic d'Informàtica ha aplicat aquest sistema molt més ràpid. Una càmera especial identifica els sexes automàticament. L’investigador principal d’aquest estudi, Pedro Zucarello, explica que mitjançant una càmera especial que pot identificar els sexes dels mosquits automàticament estan “entrenant un model d’intel·ligència artificial”. Amb els exemples de la càmera, el model comença a entendre quina és la diferència entre mascles i femelles i així de fàcil, en una hora diferencia el sexe de 70.000 nimfes de mosquit amb una errada cada mil individus.

Per a arribar al 100% es provoca el vol del mig centenar de mosquits dins del con. Mascles i femelles tenen un aleteig diferent. És a dir, diferents freqüències que un sistema amb intel·ligència artificial detecta, després d’haver-ho aprés amb exemples d’àudio del vol de mascles i femelles, indica Javier Naranjo, investigador membre de l’equip. 

La mateixa lliçó ha aprés un comptador d'ous microscòpics, capaç de separar-los entre els que estan oberts i tancats, explica un altre dels investigadors de l’equip, Jordi Grau. En cadascun dels processos es guanya temps i eficàcia en la solta de mascles estèrils que en alguns experiments ha reduït la població fins a un 70%.

També et pot interessar

stats