Identifiquen l'hormona que causa nàusees i vòmits durant l'embaràs

Una hormona produïda pel fetus és la causant de les nàusees i vòmits que pateixen algunes dones durant l'embaràs, segons revela un estudi que ha publicat aquest dimecres la revista Nature. La investigació, liderada per experts de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), ha descobert que la citada hormona, la proteïna GDF15, també pot ser la clau per a desenvolupar un tractament que pal·lie els efectes indesitjats de l'anomenada hiperèmesi gravídica en les embarassades.

L'aparició de nàusees i vòmits durant la gestació en major o menor grau, expliquen els autors, depén de la quantitat de GDF15 que produeix el fetus i de l'exposició de la mare a aquesta proteïna abans de quedar embarassada. Per això, proposen administrar l'hormona a dones abans de l'embaràs per a augmentar la tolerància i previndre uns símptomes que afecten set de cada deu futures mares.

En alguns casos, al voltant d'un i tres de cada cent, la hiperèmesi gravídica aguda pot posar en perill la vida del fetus i de la mare, la qual cosa requereix un tractament de reposició de líquids per via intravenosa per a evitar la deshidratació. A més, recorden els experts, aquesta malaltia és la causa més comuna d'ingressos hospitalaris d'embarassades durant els primers tres mesos de gestació.

Encara que estudis previs ja havien apuntat a la proteïna GDF15, aquest treball amplia els coneixements sobre el seu paper en les malalties de l'embaràs, inclosa la hiperèmesi gravídica, la qual cosa obri la porta a nous tractaments, destaquen els autors. Així, els investigadors han constatat que una variant genètica rara que eleva el risc de desenvolupar la hiperèmesi està vinculada amb nivells més baixos de l'hormona en la sang i en teixits en dones no embarassades.

Així mateix, les dones que pateixen beta-talassèmia, un trastorn sanguini hereditari que pot provocar anèmia, presenten de manera natural nivells molt alts de GDF15 abans de l'embaràs, per la qual cosa experimenten poques o a penes nàusees o vòmits. "Ara sabem per què. El fetus que creix en l'úter produeix una hormona a nivells als quals la mare no està acostumada. Com més sensible siga a aquesta hormona, més malalta se sentirà. Saber això ens dona una pista sobre com podem evitar que això succeïsca", exposa en un comunicat Stephen O'Rahilly, de la Universitat de Cambridge.

L'expert assegura que és possible limitar l'accés de GDF15 a "el seu receptor, altament específic, en el cervell de la mare", a fi d'avançar cap a "un tractament eficaç i segur per a previndre aquest trastorn".