El Col·legi d'Advocats de València resol alguns dubtes sobre la regularització extraordinària de migrants
Rebeca Lino, advocada i especialista en estrangeria, assenyala que el procediment impulsat pel govern espanyol no provocarà "col·lapse" en els servicis de l'administració perquè afecta persones que ja viuen a Espanya
El procés de regularització extraordinària de migrants impulsat pel govern espanyol ja està en marxa i comença este dilluns l'atenció presencial en més de 400 oficines. Vora mig milió de persones que viuen a Espanya sense papers podran legalitzar la seua situació administrativa i obtindre un permís temporal per a treballar. Rebeca Lino, vicedegana del Col·legi d'Advocats de València (ICAV) i especialista en estrangeria, ha resolt en una entrevista este dilluns en Les notícies del matí els principals dubtes i problemes que planteja este procés, contra el qual la Generalitat ja ha anunciat que recorrerà judicialment en considerar que s'adopta sense una memòria econòmica clara ni coordinació amb les comunitats autònomes.
Segons ha recordat Lino, este permís de residència a Espanya no és vitalici, sinó que es dona amb una vigència només d'un any a les persones que complisquen les condicions d'arrelament, que estigueren al país des d'abans de l'1 de gener del 2026 i que manquen d'antecedents penals. Passat este període, els interessats poden demanar la pròrroga i continuar el procés per les vies habituals que establix la llei d'estrangeria, sempre que s'ajusten als requisits: "Si no complixen, no podran renovar i es quedaran sense documentació", ha aclarit.
A diferència d'altres procediments de regularització semblants que s'han dut a terme en èpoques anteriors, com el 2000, 2005, o fins i tot el 2024 amb motiu de la dana, l'actual té un "matís positiu", ha explicat l'experta. Perquè esta vegada els sol·licitants, una vegada han presentat la documentació a l'administració, reben una autorització provisional que els habilita per a treballar fins que obtenen la resolució definitiva del seu cas. En cas afirmatiu, podran quedar-se durant el període de vigència d'un any, però si els deneguen la regularització per no complir els requisits, eixe permís provisional es revoca i tornen a quedar en situació irregular, sense poder treballar ni viure a Espanya.
L'advocada ha comentat que els principals problemes que s'estan trobant tant els migrants com les organitzacions i col·lectius que els estan ajudant a fer tots els tràmits és la recaptació de la documentació necessària, entre d'altres el certificat d’antecedents penals dels països d'origen o el d'empadronament en alguna població espanyola. És el que està originant estos dies llargues cues en consolats i seus diplomàtiques, així com registres municipals i altres centres administratius. Lino també ha apuntat que enguany, com a novetat, es demana el certificat de vulnerabilitat, un informe que no feia falta abans i que genera molts dubtes entre els professionals que estan ajudant als migrants pel que fa a qui l'emet o on s'ha de demanar. "El BOE establix que han de fer-ho els servicis socials o les entitats registrades, però encara no queda molt clar", ha assenyalat.
Per a l'entrevistada, és "difícil" evitar les cues que s'estan produint estos dies perquè responen a una necessitat dels interessats d'obtindre la documentació i hi ha un clima de nerviosisme i ansietat a l'hora d'enfrontar un tràmit que és complex i molt important per a ells: "Per molt que en procediments d’estrangeria s'intente establir sistemes telemàtics o amb cita prèvia per a evitar les cues és molt complicat. La gent vol tindre documentació per a poder treballar legalment, cotitzar i pagar impostos. Necessiten la documentació ja, han de ser els primers", raona Lino, que sí que admet que hi ha una falta de personal en les oficines d'estrangeria. "Són centres que de normal tenen molt de treball durant l'any i s'han deixat de costat, s'haurien d'haver reforçat les plantilles", ha opinat.
En procediments d’estrangeria és molt complicat evitar les cues per molt que s'intenten establir sistemes telemàtics o amb cita prèvia
Finalment, la lletrada ha desmentit que esta regularització extraordinària col·lapsarà l'administració, tesi plantejada per partits com Vox, PP i Junts. "Són persones que ja estan ací, empadronades, amb els fills menors acudint als centres escolars. Tenen una vida ací, però no una autorització que els permetera viure-hi i treballar de forma regular. No hi haurà col·lapse en cap dels servicis de l'administració", ha defés. Preguntada pel recurs judicial que ha anunciat el govern valencià contra el procés als tribunals, Lino ha dit que no creu que tinga recorregut perquè la modificació del reglament d'estrangeria per a poder fer-ho s'ha dut a terme a través de vies permeses en la legislació.
