El govern espanyol aprova la regularització extraordinària de migrants: estos són els terminis i els requisits

El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts el reial decret per a la regularització extraordinària dels immigrants que viuen a Espanya en situació irregular; és a dir, sense papers. El text final que ha validat el gabinet encapçalat per Pedro Sánchez incorpora les recomanacions del Consell d'Estat i endurix les condicions per a accedir al procediment pel que fa als antecedents penals. Un dels requisits per a poder beneficiar-se'n és no tindre cap condemna ferma per delictes, segons ha explicat la portaveu del govern espanyol i ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Saiz ha defés la mesura, que suposa la primera regularització extraordinària de migrants en dos dècades, com "una de les grans fites de la legislatura" i ha dit que tracta d'"un acte de coherència ètica i de justícia social". Gràcies a este procediment, els sol·licitants tindran autorització de residència i treball Espanya durant un any, número d'afiliació a la Seguretat Social i accés a la targeta sanitària del territori de residència. Després, una vegada transcorregut el període de vigència inicial del permís, els interessats podran incorporar-se a les figures previstes en la llei d'estrangeria, ha explicat la ministra. Segons les estimacions de l'executiu estatal, vora mig milió de migrants podran acollir-s'hi.

De cara a poder legalitzar la situació, els aspirants primer han de demostrar que no tenen antecedents penals i que no suposen "una amenaça per a l'orde o la seguretat públiques". El govern espanyol els donarà un mes de termini per a demanar els certificats en els països d'origen i, si no els aconseguixen, serà el mateix executiu qui els sol·licitarà per via diplomàtica. A més, els interessats hauran de poder demostrar que viuen a Espanya des de fa més de cinc mesos i que estaven ací abans de l'1 de gener d'enguany.

Per a acreditar l'estada al nostre país servirà qualsevol document públic, privat o per combinació de tots dos que siguen verificables i que ho puguen justificar. En este sentit, la ministra responsable de migracions ha puntualitzat que el certificat d'empadronament pot ser un document acreditatiu de l'estada, però no és obligatori. Tots els documents justificatius deuran ser, en qualsevol cas, nominatius i especificar una data per a resultar vàlids.

Sol·licituds fins al 30 de juny

Totes les persones que complisquen estos requisits podran començar a tramitar la sol·licitud a partir del dijous, 16 d'abril, l'endemà que el reial decret es publique al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El procés es pot dur a terme tant de manera telemàtica com presencial, a les oficines d'estrangeria, fins al 30 de juny. En este últim cas caldrà cita prèvia, que podrà demanar-se telefonant al 060 des d'este mateix dijous o telemàticament, i l'atenció a les seus oficials començarà el dilluns, 20 d'abril.

Per a fer la sol·licitud en línia —l'opció "més ràpida i senzilla", en paraules de Saiz— cal identificar-se en el portal web habilitat des del Ministeri d'Inclusió. Es pot fer de quatre maneres: amb certificat electrònic (en cas de tindre NIE), a través de persones inscrites en el registre electrònic d'apoderament, via representants, com per exemple advocats o gestors administratius que ajuden a fer el tràmit, o acudint a una de les més de 150 entitats inscrites en el registre de col·laboradors d'estrangeria.

En qualsevol cas, la ministra ha advertit que no totes les oficines ni en qualsevol horari atendran les peticions. "Vull ser molt clara i molt contundent i demanar col·laboració ciutadana i també col·laboració mediàtica. No seran totes les oficines ni seran en qualsevol horari. Informarem adequadament i no volem que ningú es frustre si es presenta sense haver-se informat en qualsevol oficina i a qualsevol hora", ha avisat.

Més de 550 professionals extra

Per a poder executar un procediment d'esta envergadura, l'executiu espanyol té previst incorporar més de 500 professionals addicionals que atendran les peticions a 450 oficines de tot Espanya. La ministra Saiz no ha especificat la quantia econòmica que es destinarà a la regularització extraordinària, però ha remarcat que s'ha dimensionat un "pla operatiu amb capacitat de resposta" per a garantir que el termini serà suficient i el procediment àgil. "Hem format un equip de personal amb més de 550 professionals extra per a atendre les persones, tramitar sol·licituds, estudiar expedients, sol·licitar esmenes o nous documents i, finalment, resoldre l'autorització", ha recalcat.

Igualment, ha afegit que compten amb una plataforma única anomenada Mercurio a través de la qual es presentarà tota la documentació i des de la qual l'UTEX, unitat de treball de tramitació d'expedients d'estrangeria, que depén del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Immigracions, resoldrà els procediments i farà totes les gestions. "És una operativa molt meditada, però també molt treballada. Volem que isca bé. Ens hem deixat la pell en el procés", ha reiterat.

Este serà el seté procés de regularització de migrants que es du a terme a Espanya. En els sis anteriors, desenvolupats per governs de diferent signe polític, segons Saiz, s'ha legalitzat la situació de quasi 1,3 milions de persones. "Quan la realitat social va per davant de la burocràcia, l'Estat responsable és el que actua per a ordenar-la, no és el que mira cap a un altre costat. Ja ho van fer uns altres abans que nosaltres", ha defensat. També ha afegit que la mesura té una "triple legitimitat" —social, política i econòmica— , està secundada per 900 associacions i compta amb el suport de l'Església catòlica, a més de disposar de 310 vots a favor de tots els grups parlamentaris, "excepte un", amb relació a la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular (ILP) que va precedir al reial decret i a què Vox es va oposar.