Qui, com i quan podrà acollir-se al nou procés de regularització d’immigrants?

Viure a Espanya abans del 31 de desembre, durant almenys cinc mesos i no tindre antecedents penals rellevants. Són alguns dels requisits que hauran de complir les persones immigrants que vulguen acollir-se al procés de regularització extraordinària que ha aprovat este dimarts el govern espanyol. Este procés, acordat pel PSOE i Podem, permetrà regularitzar la situació administrativa de mig milió de persones. L’últim procés semblant el va impulsar el govern de Rodríguez Zapatero el 2005 i, com el d’ara, va permetre la regularització de 500.000 persones arribades a Espanya.

S’estima que al conjunt del país hi ha 840.000 persones migrants, segons el centre d’investigació econòmica i social Funcas, donat que no hi ha estadístiques oficials. Així, d’acord amb els càlculs d’esta entitat, esta xifra ha augmentat un 685% en els últims huit anys, en passar de 107.000 persones el 2017 fins a les 840.000 l’any passat. D’esta manera, Funcas indica que la irregularitat afectaria un 17,2% de la població estrangera no comunitària que viu al nostre país.

Esta iniciativa, que va anunciar el govern espanyol la vespra d’aprovar-la en el Consell de Ministres, no ha tardat a rebre les crítiques dels qui consideren que esta regularització massiva tindrà un efecte crida. Des del Ministeri d’Inclusió, Seguretat i Migracions, ho neguen, en considerar que “es fixa un marc temporal clar, una data de tall definit i un termini tancat de sol·licituds”.

En este sentit, recorden que Espanya té un reglament d'estrangeria “modern i eficaç”, que "reforça les vies regulars, segures i ordenades" i subratlla que el 95% de les persones migrants arriben per estes vies regulars, mentre que les irregulars s'han reduït més d'un 40% el 2025.

Defensen, a més, que este procés de regularització beneficiarà el conjunt de la societat perquè els treballadors guanyaran en drets i protecció i les empreses en seguretat jurídica. Al mateix temps, es reduirà l’economia submergida i l’explotació laboral i també posarà límit a les màfies.

Les últimes regularitzacions

Des del ministeri remarquen que les regularitzacions extraordinàries són “una pràctica consolidada de gestió migratòria”, que han impulsat els governs de dretes i esquerres. En esta línia, recorden que tant el PP (el 2000 i 2001), com el PSOE (1986, 1991, 1996 i 2005), les han impulsades. Afigen que és un mecanisme que també han aplicat diversos països de la Unió Europea, entre ells Itàlia (2020) i Portugal (2021).

El procés que va impulsar el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, el 2005, també va regularitzar la situació de mig milió de persones. Ara, el nou procés arribara després d’estar bloquejada per falta d'acord dels grups parlamentaris, durant mesos, la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que el demanava. Per esta raó, l'executiu ha optat per aprovar la regularització a través d'un reial decret, que no requerix la convalidació del Congrés i pot impulsar-se a través del Consell de Ministres.

Quins seran els requisits?

• Els estrangers que vivien a Espanya abans del 31 de desembre i els sol·licitants d’asil que hagen presentat la seua petició abans d’eixa data.
• S’haurà de demostrar que han residit al nostre país, com a mínim, durant cinc mesos, circumstància que podran acreditar amb el certificat d’empadronament, un contracte de lloguer, bitllets de transport, cites mèdiques o certificats d’atenció en els serveis socials.
• Mancar d’antecedents penals rellevants.

Com serà el procediment?

Quan els interessats presenten la sol·licitud, que segons els càlculs de la ministra Elma Saiz podran fer a principis d’abril, en cas que compten amb procediments de retorn o les ordes d’expulsió derivades de motius administratius, estos processos quedaran suspesos.

Així mateix, en admetre’s a tràmit la seua petició, el govern concedirà una autorització de residència provisional, que els permetrà treballar de forma legal. Si finalment, més avant, el procés de regularització és favorable, podran comptar amb un permís de residència d’un any. Conclòs eixe període, l’interessat ja podrà demanar una autorització ordinària.