Demores en la renda d'inclusió o l'odissea de tramitar el padró: les desigualtats que patixen els migrants

Les principals associacions que treballen amb persones migrants alerten de situacions que afecten estos col·lectius dia a dia, com la dificultat de tramitar el padró, la complicació de la burocràcia o la discriminació en la sanitat, l'educació o l'accés a la vivenda. Són conclusions del tercer Balanç anual sobre discriminació quotidiana per racisme i xenofòbia a València, que s'ha presentat este dimarts i està elaborat per entitats com CEAR-PV, Moviment per la Pau, València Acull i Campanya CIEs NO. Entre les situacions d'exclusió detectades, destaquen demores de més d'un any en el pagament de la renda d'inclusió, esperes de fins a quatre mesos per a accedir a un alberg i comunicacions reclamant el pagament de 30.000 euros per tractaments de càncer. L'informe, a més, remarca una altra dada: entre el 80 i el 90% de les persones migrants que patixen discriminació no ho denuncien.

El balanç presentat exposa casos de discriminació en diferents àmbits com el padró, l'habitatge, els servicis socials, els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), cites en estrangeria, exclusió financera, treball, cures i llar, educació o en la dana. Precisament després de la barrancada han començat a evidenciar-se situacions freqüents que han impedit als migrants acollir-se a la regularització extraordinària aprovada pel govern espanyol: casos d'infeccions bacterianes sense seguiment sanitari, interrupció educativa de menors migrants, acomiadaments sense justificació legal o augment de l'ocupació informal.

Els col·lectius firmants de l'estudi denuncien que la barrancada ha tret a la llum el racisme estructural que, consideren, impregna l'administració. Segons exposen, l'any passat Oxfam Intermón va xifrar en més de 40.000 les persones estrangeres en situació administrativa irregular que residien a la zona dana, però només s'han tramitat prop de 23.000 regularitzacions extraordinàries. La resta, per tant, continua en situació no reglada.

Sobre el padró, la porta d'entrada a drets bàsics, l'informe indica que malgrat les millores del sistema de cites per a l'empadronament a València, continua havent-hi bretxa digital i el sistema ha patit diversos col·lapses. Este tràmit s’ha convertit en un mur: més del 48% de les sol·licituds especials van ser denegades o arxivades. S'observen deficiències i errors en la informació que es facilita des de l'administració local a les persones que demanen orientació sobre com fer la sol·licitud d'empadronament especial, i comentaris o instruccions desmotivadores perquè no la presenten.

De fet, alerten que el passat mes d'agost l'Ajuntament de València va donar de baixa del padró sense avís previ més de 8.500 persones migrants. Els signants de l'estudi atribuïxen "mala fe" al consistori en esta forma d'actuar. "Una baixa en el padró té unes implicacions prou greus: se li bloqueja el compte bancari si el té, perd l'accés a la sanitat pública i ha de tornar a la carrera d'obstacles per a empadronar-se una altra vegada", remarca Esther Mamadou, portaveu de les entitats firmants.