La historia d'Ángeles Alvariño, la científica darrere del nom del vaixell que busca les xiquetes a Tenerife

Des del 30 de maig, el vaixell oceànic Ángeles Alvariño participa en la recerca de les germanes Olivia i Anna, segrestades el 27 d’abril pel seu progenitor, Tomás Gimeno, a qui també se'l busca.

Quan estava previst abandonar les tasques de cerca, es va trobar una bombona de submarinisme i un edredó que es van identificar com que pertanyien a Tomás Gimeno, fet que va motivar que es prolongara el rastreig fins que, tres dies més tard, l’11 de juny es van localitzar a uns mil metres de profunditat dues bosses d’esport lligades a una àncora. En una d’elles es va trobar un cadàver que més tard es confirmaria que era el d’Olivia, la major de les dos xiquetes. 

Arran d’aquesta troballa, continuen les tasques de cerca del vaixell per tal de trobar també la germana d’Olivia, Anna, i el seu segrestador Tomás Gimeno. Una troballa que ha sigut possible gràcies perquè aquest vaixell d’investigació científica està equipat amb una ecosonda de pressió que permet captar qualsevol anomalia que es trobe al fons marí.

L’ecosonda Multihaz EM 710 és capaç d’emetre simultàniament una gran quantitat d’ones acústiques que quan retornen, es converteixen en impulsos elèctrics i permeten dibuixar un mapa del fons marí. Quan el sensor notifica que s’ha trobat alguna anomalia, entra en acció el robot no tripulat Liropus 2000, què és capaç d’inspeccionar i agafar mostres a una profunditat de 2.000 metres, encara que si està ben adaptat, pot arribar fins als 3.000 metres.

Però qui va ser Ángeles Alvariño i perquè se li va posar el seu nom a un dels vaixells oceànics més avançats de la flota espanyola?

Estudiant precoç

Nascuda al xicotet poble costaner de Serrantes (Corunya) el 1916, Ángeles de seguida va demostrar una gran intel·ligència i capacitat d’aprenentatge. Amb només tres anys ja sabia llegir i estudiava solfeig i piano, i amb 17 havia finalitzat el batxillerat universitari en ciències i lletres a la Universitat de Santiago de Compostel·la.

El 1934 es va traslladar a Madrid per a estudiar la carrera de Ciéncies Naturals, estudis que va haver d’interrompre el 1936 a causa de la Guerra Civil, però que va poder reprendre amb la fi del conflicte, i es llicencià el 1941. Durant els anys que va durar la guerra es va dedicar a aprendre francés i anglés, cosa que li resultaria fonamental en un futur per a desenvolupar la seua carrera a l'estranger.

Va exercir de professora de biologia, zoologia, botànica i geologia en col·legis universitaris de Ferrol (Galícia) abans d’incorporar-se com a becària a l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) el 1950 a l’edat de 34 anys. L’any següent es va doctorar en Psicologia Experimental, Química Analítica i Ecologia Vegetal per la Universitat de Madrid, i després va aconseguir una plaça de biòloga al Centre Oceanogràfic de Vigo de l’IEO, on va començar a estudiar el zooplàncton. 

Primera dona a bord d'un vaixell oceànic britànic

Entre 1953 i 1954 va treballar en un laboratori de Plymouth (Anglaterra) gràcies a una beca del Consell Britànic, època en què es va convertir en la primera dona que treballava en un vaixell oceànic britànic, el Sarsia. Més tard va participar en altres expedicions en vaixells oceànics a Inglaterra, els Estats Units, Espanya i Mèxic.

Experta en zooplàncton

El 1955 va tornar a Vigo, on va continuar amb l’estudi del plàncton, concretament el zooplàncton, fins que va rebre una beca Fullbright per al centre privat d’investigació Oceanica Woods Hole de Massachusetts (Estats Units). Allí va conéixer l’experta en zooplàncton Mary Sears que, impressionada amb el seu treball, la va ajudar a aconseguir faena a l’Institut Scripps d'Oceanografia a La Jolla (Califòrnia) el 1958. Des d’aquell moment, Ángeles Alvariño va fer investigar quasi sempre als Estats Units, on va obtindre la ciutadania estatunidenca.

El 1967 es va doctorar en Biologia per la Universitat de Madrid i el 1970 va obtindre el càrrec de biòloga investigadora al Centre Científic de les Pesqueries del Sud-oest, una divisó del Servei Nacional de Pesca Marítima dels Estats Units on va treballar fins a la jubilació el 1987, i on va descobrir 22 noves espècies planctòniques gràcies al seu meticulós treball. El 1977 va denunciar que patia discriminació a la faena per ser dona, cosa que la convertí en pionera en la defensa dels drets laborals de les dones. 

Després de jubilar-se va continuar investigant com a científica emèrita i va donar a conéixer la història de les ciències marines a Espanya fins que va morir a La Jolla el 2005 als 88 anys. El 2012 a manera d’homenatge pòstum es va batejar un dels vaixells oceanogràfics més avançats de la flota espanyola amb el seu nom, el BO Ángeles Alvariño. A més, el 2015 va ser elegida per la Real Academia Galega de Ciencias (RAGC) per a celebrar l’1 de juny el dia de la ciència a Galicia. D'aquesta manera esdevenia la primera dona en rebre aquest homenatge.