Els grans incendis forestals passen de llarg a la Comunitat Valenciana, en un estiu negre per al nord-oest d’Espanya
L’efectivitat dels dispositius ha permés controlar ràpidament els focs causats pels llamps al nostre territori, amb 500 hectàrees cremades en el pitjor dels casos
A diferència dels focs que arrasen bona part de l’oest de la Península i que situen este 2025 com el pitjor any d’incendis forestals del segle, a la Comunitat Valenciana la situació és diferent. La humitat acumulada en la vegetació i la resposta ràpida dels equips de vigilància i extinció han sigut clau per a evitar grans danys. Tant l’incendi de Teresa de Cofrentes com el d’Artana s'han donat per extingits esta setmana. Una situació també ben diferent de la viscuda recentment al nostre territori, en 2022, amb els incendis de Begís i la Vall d’Ebo, que van cremar més de 30.000 hectàrees.
Segons explica José Luis Soriano, analista d’incendis forestals de la Unitat d’Anàlisi i Prevenció de la Generalitat, “una de les raons per les quals els incendis han passat de llarg és que tant la primavera com els mesos d’estiu, en un grau més baix, hi ha hagut pluges disperses. Per això, la vegetació encara té eixa humitat i, comparada, anys enrere estava molt més seca. A més tampoc hem tingut situacions de vents forts que afavorisquen eixa velocitat”.
Les dades mostren la importància d’esta situació: este dilluns 18 d’agost es van produir 12 incendis per llamps i dimarts, 9. En total, 21 en només dos dies. El més gran d’esta setmana ha sigut el d’Artana, amb sis hectàrees cremades, mentre que la resta s’han quedat en menys d’una hectàrea gràcies a la ràpida actuació. “A la Comunitat Valenciana, al voltant del 35% dels incendis són causats per llamps”, assenyala Soriano, que destaca que per això s’establix una vigilància especial de tronades amb suport d’helicòpter, per a confirmar i guiar els equips terrestres en llocs inaccessibles.
El conseller d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, ha subratllat la coordinació entre institucions i servicis d’extinció: “És un treball conjunt de tots, és important la col·laboració ciutadana i el treball per part de totes les administracions. Quan hi ha hagut un incendi rellevant, s’han enviat tots els dispositius aeris i els consorcis. Cal respectar totes les recomanacions que es fan des de l’112”.
Tot plegat, una resposta ràpida i efectiva que ha evitat que la Comunitat Valenciana patisca el drama que viuen altres territoris, on la sequera i el vent han fet molt més difícil controlar el foc.
Un balanç dramàtic al nord-oest espanyol
Tot i la millora en l’evolució dels incendis forestals al nord-oest espanyol, la situació continua sent greu. Les xifres provisionals mostren la magnitud de la catàstrofe: en només dos setmanes el foc ha arrasat 403.171 hectàrees a Espanya, segons el Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals. A més, des del 12 d’agost més de 33.000 persones han hagut de ser desallotjades, moltes de les quals han perdut la casa. En les últimes hores, s’han sumat evacuacions preventives en diversos nuclis de població de Lugo i Pontevedra, on el foc continua avançant.
