El govern espanyol estén el pla de reforç escolar al batxillerat i l'FP

Més de 5,2 milions d'estudiants de centres públics i concertats es beneficiaran d'aquest programa per a consolidar les Matemàtiques i la Comprensió Lectora, per al qual el Ministeri d'Educació no concreta encara pressupost

La ministra Alegría atén els mitjans, aquest dijous
La ministra Alegría atén els mitjans, aquest dijous / Borja Sánchez-Trillo (Efe)

La ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha anunciat aquest dijous l'extensió del pla de reforç escolar de Matemàtiques i Llengua en els dos cursos de batxillerat i la formació professional bàsica. En declaracions a la premsa després d'acompanyar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió de la comissió permanent del Consell Escolar de l'Estat, Alegría ha explicat que aquest programa s'implantarà tant en els centres públics com els concertats. Sánchez va anunciar diumenge a la Corunya un pla inicialment contemplat per a l'alumnat des de primària fins a l'educació secundària obligatòria (ESO), però que ara ha decidit ampliar-se per a beneficiar vora 5,2 milions d'estudiants.

El Consell Escolar de l'Estat, el màxim òrgan consultiu en matèria educativa de l'executiu central conformat per un centenar de membres del sector, estudia hui la proposta de Sánchez per a reforçar les Matemàtiques i la Comprensió Lectora, els dos aspectes en què l'alumnat espanyol de quart d'ESO ha empitjorat segons l'últim informe PISA publicat. A més, ha votat per unanimitat la recomanació que en els centres de secundària es mantinguen apagats els mòbils des de l'entrada fins a l'eixida de l'alumnat, i que en infantil i primària no es permeten tret de supòsits excepcionals i justificats.

Desdoblaments i més recursos

En concret, el programa de la competència matemàtica començaria en tercer de primària, mentre que el de comprensió lectora s'encetaria en primer, ha precisat la ministra Alegría. Educació ja té el treball "molt avançat" i ara vol comptar amb les aportacions del Consell Escolar de l'Estat que, segons ha dit, ha acollit positivament la iniciativa. Posteriorment, l'executiu traslladarà el projecte a les comunitats autònomes perquè puguen desplegar-lo conforme "a les seues competències i idiosincràsia".

"Parlem sobretot de fer desdoblaments en les classes perquè hi haja una atenció més personalitzada, millorar i dotar de més recursos els centres educatius i reforçar classes extraescolars gratuïtes, especialment per a l'alumnat amb més dificultats", ha afegit la titular d'Educació. No ha concretat, però, els recursos econòmics que acompanyaran tota aquesta bateria de mesures perquè, segons ha dit, els pressupostos generals de l'estat per l'exercici actual encara s'estan negociant.

Prohibició dels mòbils

Pel que fa als mòbils, Alegría ha explicat que el departament farà seua la proposta aprovada de manera unànime per la comissió permanent del Consell Escolar de l'Estat, que traslladarà el dia 31 a les autonomies. Després de recordar que en desembre Educació ja va plantejar regular i limitar l'ús dels dispositius en els centres d'ensenyament, aquest dijous ha apuntat que els acords assolits en l'òrgan consultiu estatal van en la mateixa línia. "És un tema que preocupa la societat, el professorat, les famílies", per la qual cosa és necessari que hi haja "una unitat d'acció i, sobretot, un consens" per a donar una resposta.

La recomanació consensuada aquest dijous veta l'ús dels telèfons en educació infantil i primària perquè consideren que no són necessaris, mentre que en secundària deixa la decisió al criteri del tutor quan entenga que és indispensable per al projecte pedagògic. En aquesta última etapa educativa, la prohibició afectarà tot l'horari lectiu, "des que l'alumne entra fins que ix" del centre educatiu; és a dir, també a l'hora del pati o en el menjador escolar.

Després de subratllar que diverses comunitats prohibeixen ja els mòbils en escoles i instituts, la ministra Alegría ha afegit que cal ser respectuosa amb les competències autonòmiques i que no es tracta que siga el govern central qui aprove una nova legislació, sinó que s'adapten les normes dels territoris.

També et pot interessar

stats