El govern aprova el nou model de cures que prima l'atenció a les llars

Amb una dotació inicial de 1.300 milions de fons europeus, planteja reforçar l'atenció a domicili, la teleassistència, els centres de dia i els models residencials comunitaris

13.03.2024 | Cada 13 minuts mor a Espanya una persona en llista d'espera de la dependència
A Espanya, més del 10% de la població requereixen cures i suports

El Consell de Ministres ha aprovat este dimarts l'estratègia estatal per a un nou model de cures en la comunitat, en la qual prima l'atenció en la llar enfront del model de grans residències, dirigit a persones majors, amb discapacitat, menors tutelats i persones sense llar. Amb el títol Cap a un nou model de cures en la comunitat: un procés de desinstitucionalització, l'estratègia marca la ruta del 2024 al 2030 perquè les administracions competents, el sector terciari i la societat en general viren cap al model de cures i de suports perquè la gent es puga quedar al seu barri, la seua ciutat, el seu poble o el seu entorn, si així ho desitja.

El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha explicat que l'estratègia és l'inici d'"una revolució en el model de cures", ja que segons ha indicat, "el futur no implica construir més macroresidències, sinó posar els recursos necessaris per a viure a les seues cases". Així, amb una dotació inicial de 1.300 milions d'euros de fons europeus, planteja reforçar l'atenció a domicili, la teleassistència, els centres de dia i els models residencials comunitaris, però també millorar les condicions laborals i salarials dels treballadors.

La dependència, en xifres

A Espanya, més del 10% de la població (entre 4,4 i 6,5 milions de persones) requereixen cures i suports i el 70% són prestats per les mateixes famílies, fonamentalment dones, segons ha recordat Bustinduy. Almenys 350.258 persones reben suports en recursos d'atenció residencial: 288.765 persones majors de 65 anys, 32.934 persones amb discapacitat, 17.061 menors tutelats en acolliment residencial i 11.498 persones en situació de sensellarisme.

L'estratègia del Ministeri, amb cinc eixos d'actuació, es dirigeix fonamentalment a les persones amb necessitats de suport i cures, així com a les famílies d'estes persones, i a les persones que cuiden, siga de manera professional o no. Entre altres, planteja impulsar habitatges assequibles i accessibles, però també que la innovació siga vehicle del canvi, i posa com a exemple una vintena de projectes pilot que es desenvolupen ja en diverses comunitats autònomes amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. El pla recull un sistema de seguiment i avaluació, aborda l'acolliment familiar per a la infància i adolescència tutelada, i la coordinació de les cures sociosanitàries, per a fomentar una atenció integrada.

El primer pla, a setembre

El nou model inclou tres plans bianuals. El primer, del 2024 al 2025, es vol publicar al setembre i recolza sobre la voluntat i les preferències de les persones i el suport que tinguen en l'entorn comunitari, perquè no es vegen obligades a viure d'acord amb un sistema predefinit, estandarditzat i no triat. Bustinduy ha destacat que el 90% de la ciutadania espanyola declara que vol envellir en la seua llar i que "això és una cosa que xoca amb un model de cures com l'actual, que continua marcat per una tradició assistencialista i rígida".

Per això, el document, que considera que reuneix un "gran consens, més enllà del soroll", fixa com a objectiu la construcció d'un model per part de les administracions públiques "amb un enfocament basat en drets humans, que possibilite el compliment dels desitjos dels usuaris, promou la seua participació social i inclusió en la comunitat".

Els fons per a esta estratègia, ha explicat Pablo Bustinduy, es destinaran en la seua major part a les comunitats autònomes, perquè puguen implementar el canvi de model, i el finançament s'anirà complementant en els anys successius, amb un desplegament a través dels plans operatius.

També et pot interessar

stats