Els gossos oloren l'estrés i l'ansietat, segons un estudi
Un estudi científic obri noves línies d’investigació i la possibilitat d’aprofundir en teràpies d’interacció amb pacients ansiosos
Els gossos són capaços d'olorar si estem patint o no estrés i ansietat. Aquesta és la gran conclusió d’un estudi recent publicat per Clara Wilson en la revista en línia d’accés obert Plos One, de la Universitat Queen’s de Belfast (Regne Unit) i el seu equip.
Les olors que desprén el cos humà després d’haver patit una situació estressant constitueixen senyals químics que poden ser interpretats per diferents espècies animals, sobretot, els gossos.
Davant de l’excel·lent olfacte dels gossos (ha quedat demostrat que tenen 220 milions de receptors olfactoris en comparació amb els 50 milions dels humans), la història de convivència i domesticació amb l’home, l’ús per a donar suport a les condicions psicològiques humanes i alguns estudis anteriors relacionats amb malalties humanes, els investigadors es van animar a fer l’estudi.
En què va consistir la prova
Els investigadors van arreplegar mostres d’alé i suor de persones no fumadores i que no havien menjat ni begut. Es van recollir dues mostres per persona. La primera, en estat de relaxació; la segona, després de fer un exercici de càlcul aritmètic de ritme ràpid que els estressava. En tot moment es mesurava la freqüència cardíaca i la pressió arterial per a verificar que s'estressaven de veritat.
Quatre gossos d’un total de vint entre els onze i els trenta-sis mesos, van passar la seua pròpia prova d’estrés i atenció per a fer l’estudi: es posaven en fila diferents mostres en les quals figuraven la mostra en relaxament i la mostra amb estrés. En general els gossos van detectar la mostra d’estrés en 675 de 720 assajos, és a dir, el 93,75 de les vegades, superant l’atzar mateix. La precisió dels gossos va oscil·lar entre el 90% i el 96,88%.
Això vol dir que una resposta d’estrés psicològic i negatiu afecta la nostra suor o alé i que els gossos poden detectar el canvi, pels senyals químics que transmet, el que podria ajudar en l’entrenament de gossos de servei que ajuden persones que pateixen ansietat o un trastorn d’estrés postraumàtic.
Caldran més experiments per a saber com es poden aplicar els resultats d’aquest estudi en la vida real, segons assegura Wilson, la directora del projecte, però amb les conclusions d’aquest de moment s’obrin noves línies d’investigació, com tractar de determinar si els gossos poden diferenciar entre emocions o quant de temps són detectables les olors.
