La Generalitat retira una campanya per a prevenir l'addicció al joc per una denúncia que la considera il·lícita

Pretenia llançar-se aquest dijous aprofitant el Dia Nacional sense Jocs d'Atzar.

VÍDEO | La Generalitat retira una campanya per a prevenir l'addicció al joc per una denúncia que la considera il·lícita

Aquest dijous 29 d'octubre es commemora el Dia Nacional sense Jocs d'Atzar. Així, la Generalitat pretenia llançar una campanya publicitària amb el lema "Tots els jocs d'atzar #TenenTruc". L'objectiu era visibilitzar els riscos de tots els jocs d'atzar i desmuntar els mites associats.

La promoció havia sigut patrocinada per la Conselleria de Sanitat Universal i s'hi havien afegit diversos ajuntaments de la Comunitat Valenciana, amb les unitats de prevenció de conductes addictives.

Ajuntaments com ara el de Sogorb, Alaquàs o Xest s'havien sumat a la proposta, no obstant això, després de la denúncia de l'Associació de Màquines Recreatives, s'ha hagut de retirar la campanya. En la denúncia, a la qual ha tingut accés À Punt, els empresaris consideren que la promoció suposa una publicitat il·lícita per algunes dades que aporta.

Els experts consideren necessàries campanyes preventives contra l'addicció al joc, i evidencien l'interés econòmic de les empreses. De fet la directora de l'Institut Valencià de Ludopatia, Consuelo Tomás, assegura que en moltes ocasions aquests interessos que tenen les empreses estan totalment desmarcats de l'interés per la salut.

L'addicció al joc és considerada un trastorn de tipus addictiu des de 1990. Per a diagnosticar-la cal seguir una sèrie de criteris com ara la progressió en les quantitats i el temps que es dedica al joc, la preocupació sistemàtica per tot el que hi està relacionat o la intolerància a les pèrdues i la indiferència a les conseqüències. Tots aquests símptomes van ser els que va experimentar Javier Gómez, un exjugador compulsiu que ha parlat amb les càmeres d'À Punt Mèdia per a contar-nos la seua experiència.

Gómez assegura que amb el joc es va endeutar molt, fet que el va portar a pensar, fins i tot, a llevar-se la vida. Ell mateix recomana tractar de reconéixer el problema i anar a teràpia. Després d'això, explica que el que més preocupa als exludòpates no és la part econòmica sinó la part més relacionada amb recuperar els valors que la gent ha vist com has perdut.

També et pot interessar