Front comú contra l'avanç de la xilel·la al Comtat

19 ajuntaments, 19 cooperatives i 29 associacions cíviques del Comtat s'han constituït com a grup d'interés per a fer un front comú contra la plaga de xilel·la que s'estén pels camps d'ametlers d'aquesta comarca, com ja han fet també diferents organitzacions agràries i entitats de la Marina Baixa. 

Han arreplegat 1.070 firmes, han escrit un manifest per a reivindicar noves actuacions i han demanat una reunió urgent amb la consellera d'Agricultura, Elena Cebrián, per a comunicar-li les seues reivindicacions davant un problema que consideren "molt greu i imparable".

No estan d'acord amb el pla d'eradicació que la Conselleria d'Agricultura aplica seguint la normativa europea ja que suposa la destrucció indiscrimanada de tots els arbres que es troben a 100 metres al voltant d'un focus infecciós. De fet, al Comtat han començat a arrancar els ametlers de desenes de camps afectats per la xylella fastidiosa.  Per això, demanen a la Conselleria d'Agricultura que aplique un pla de contenció, en lloc de l'actual pla d'eradicació, és a dir, que no s'eliminen els arbres sans, com ja s'està fent a les illes Balears.

Segons declaracions de Paco Picazo, membre del grup d'interés contra la plaga de xilel·la al Comtat, a À Punt Media: "El pla d'eradicació es útil si hi ha un o dos focus però ja són 185 focus detectats en 26 municipis del Comtat i les Marines". Picazo també considera que no es pot fer aquesta destrossa als camps que, diu, queden inutilitzats durant almenys cinc anys. 

A més, han denunciat que en alguns camps on s'ha dut a terme ja el pla d'eradicació no s'han tallat els arbres de soca-rel i s'ha deixat la base de l'arbre, cosa que, segons afirmen, no elimina el bacteri i en créixer torna a reproduir-se la malaltia. Val a dir que els agricultors afectats reben 2.500 euros d'indemnització per hectàrea arrasada.

En el manifest es diu que les autoritats fitosanitàries han fallat d'entrada en la prevenció de la plaga. Afirmen també que la xilel·la afecta ja 880 quilòmetres quadrats de terreny d'un total de 185 parcel·les de 26 municipis de les comarques del sud i per tant, consideren que no estem davant d'una epidèmia recent i localitzada sinó davant d'una endèmia establida i dispersada pel territori de més de dos anys d'evolució. 

En conseqüència, volen que la Conselleria revise de manera urgent el Pla d'Acció de la Comunitat Valenciana contra la xilel·la i que sol·liciten al Ministeri d'Agricultura i a la comissió corresponent de la UE l'aprovació del pla de contenció. A més, pensen que les conseqüències negatives d'aquesta plaga alteraran també les condicions econòmiques, humanes, socials i mediambientals de la comarca.

Aquest moviment de protesta va sorgir inicialment a Quatretondeta i a s'hi han sumat altres municipis del Comtat com ara Alcoleja, Benasau, Benimassot, Famorca, Gorga, Muro, Balones i Benilloba. La Conselleria d'Agricultura ha detectat ja el huité focus d'aquest bacteri devastador, no només en ametlers, oliveres o vinyes com fins ara, sinó també, i per primera volta, en plantes arbustives com ara el romer, la camomil·la o la sempreviva.