Què fem si els nostres fills s'ennueguen i com podem previndre-ho

Cal parar especial atenció als menuts entre un i quatre anys i evitar aliments com ara fruita seca sense moldre o caramels, que són els que més perill comporten

Com evitar l'asfixia per un ennuegament? / À Punt NTC

L'ennuegament és un dels perills més grans per als xiquets i xiquetes de bolquers. Cada any causen esglais freqüents que, de vegades, tenen un final tràgic. L'últim cas, ha passat a Villena aquest mateix diumenge. Una xiqueta ha perdut la vida per asfíxia després d'haver ingerit fruita seca. La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ) adverteix que la presència de cossos estranys a les vies respiratòries dels infants pot implicar conseqüències greus i, fins i tot, portar a la mort.

Aquests tipus d'episodis tenen lloc sobretot en menors entre un i quatre anys, que són el col·lectiu amb més risc per una combinació de dos factors. Primer, per les dimensions reduïdes de les vies aèries i, segon, perquè no tenen encara totes les dents per a mastegar correctament els aliments. Això, unit al fet que es distrauen fàcilment quan mengen per la falta d'hàbit, augmenta el perill. Així mateix, la Separ apunta que hi ha un altre pic alt d'incidència entre els nou i els dotze anys.

L'ennuec sol donar-se de manera ràpida i inesperada i crea molta angoixa en els progenitors per la possibilitat d'asfíxia. Per això és tan important reduir els riscos al mínim i, sobretot, saber com actuar en aquesta situació.

Què és i quins símptomes té?

Segons l'Associació Espanyola de Pediatria, es parla d'ennuegada quan un cos estrany — ja siga menjar, peça d'un joguet o qualsevol altre objecte xicotet— s'introdueix en la via respiratòria, obstruint-la i impedint que l'aire entre en els pulmons. Com que no es pot respirar amb normalitat, existeix risc d'asfíxia.

Qualsevol persona que pateix aquest episodi sol emportar-se instintivament ambdues mans al coll, amb sensació d'ofec. A més, comença amb tos o amb arcades per a intentar expulsar el cos estrany. Tampoc pot parlar. En les formes més greus, els llavis i la cara es posen morats i es perd el coneixement. Una obstrucció completa de les vies aèries pot produir una parada cardiorespiratòria.

Els aliments més perillosos

D'acord amb la Separ, l'aliment que més ennuegaments provoca en la xicalla per excel·lència són els fruits secs i les llavors. Veus expertes recomanen no oferir-los sencers —és a dir, sense moldre— a menuts de menys de sis anys, pel risc que hi ha d'asfíxia. També cal parar atenció a altres productes perillosos d'ingerir per la composició i la forma, per exemple pernil i embotits, caramels, xiclets, raïm, olives, salsitxes, rosetes, o fruites i verdures com pomes o safanòries si no estan tallades en trossos menuts.

Com podem previndre'l?

  • Veus expertes recomanen que hi haja sempre un adult supervisant mentre mengen. Quan el pediatre indique que es pot començar a ingerir aliments sòlids, s'han de tallar en bocins i vigilar que el menut engula bé. Se'ls ha d'ensenyar a mastegar bé el menjar.
  • És aconsellable que els infants estiguen asseguts mentre dinen. Si corren o juguen amb menjar a la boca, poden ennuegar-se fàcilment.
  • Quan es compren joguets per a xiquets s'ha de tindre en compte l'edat recomanada pel fabricant. Cal evitar els que tinguen peces xicotetes en el cas de menors de cinc anys.
  • Els pediatres adverteixen també que no s'hauria d'administrar fruita seca o aliments de risc fins que el xiquet o la xiqueta tinga quatre anys com a mínim.

Quan telefonem al 112

En cas d'ennuegament, l'Associació Espanyola de Pediatria remarca, en primer lloc, que és fonamental tractar de mantindre la calma per a poder actuar de manera adequada. Si el xiquet tus adequadament i amb força, se l'ha d'animar a continuar fent-ho, sense practicar cap altra maniobra. No se li ha de colpejar a l'esquena, ni tractar de traure-li el cos estrany de la boca a cegues. En canvi, hem de telefonar ràpidament a Emergències si:

  • L'episodi no es passa. El xiquet no para de tossir o de tindre arcades
  • La dificultat per a respirar no millora
  • La tos és feble, inefectiva, o quasi no se sent.
  • El xiquet està blau
  • El xiquet ha perdut el coneixement i no respon quan se li parla

Com actuar si el xiquet està conscient

Si té tos feble, poc efectiva, és incapaç de parlar o la dificultat per a respirar és molt important, s'ha de telefonar al 112 i socórrer-lo de seguida. Aquest és el protocol que marca l'Associació Espanyola de Pediatria:

  1. Observar la boca i, si l'objecte està visible, extraure'l, vigilant de no espentar-lo cap a dins.
  2. Si no es veu res a la boca o no es pot extraure l'objecte, amb el taló de la mà donar cinc colps a la part alta de l'esquena, entre els omòplats.
  3. Tot seguit, si no s'ha expulsat res i el xiquet continua amb problemes, se li ha de pegar la volta i realitzar cinc compressions toràciques al centre del pit, just davall de la línia que uneix tots dos mugrons, si és un xiquet menor d'un any, o cinc compressions abdominals a la boca de l'estómac (maniobra de Heimlich), si en té un o més.
  4. Aquest cicle —observar la boca, cinc colps a l'esquena i compressions toràciques o abdominals— s'ha de repetir tantes vegades com siga necessari, fins que el menor expulse l'objecte, respire millor o perda la consciència.

Què fem si està inconscient

Si no té consciència o la perd durant les maniobres, cal telefonar immediatament al 112 (Emergències) si no s'ha fet abans. És convenient col·locar el xiquet damunt d'una superfície dura i comprovar si hi ha algun objecte a la boca. Si és accessible, s'ha d'extraure. Es recomana obrir la via aèria subjectant amb una mà el front del xiquet i tirant lleugerament de la barbeta cap amunt i comprovar després si respira.

  • Si respira, s'ha de col·locar el xiquet de costat, vigilant que no deixe de fer-ho, fins que arribe el servei d'emergències.
  • Si no respira, li tanquem el nas amb dos dits de la mà que hem col·locat al front, posem la boca sobre la d'ell i li insuflem aire dins, observant si es mou el pit. Cal realitzar aquesta maniobra cinc vegades. Si no s'eleva el tòrax, comencem amb les maniobres de ressuscitació, fent trenta compressions toràciques en el centre del tòrax, just per davall de l'altura dels mugrons, alternant amb dues respiracions boca a boca. Cada dos minuts s'ha de comprovar la respiració i si hi ha algun objecte visible a la via aèria.

També et pot interessar