"Estan fent-nos patir. Tenim els rebuts pagats i ens diuen que no": la denúncia per assetjament d'una finca del Sareb a Puçol
El veïnat de l'edifici, on viuen famílies vulnerables i que resideixen de lloguer, denuncia presumptes coaccions immobiliàries de la gestora Haya Real State perquè l'abandonen
Reclamacions per impagaments que no existeixen, citacions judicials per desnonament a partir de rebuts pagats, o papers als parabrises dels vehicles instant a buidar trasters i garatges per deutes ficticis. Són les amenaces quotidianes que han denunciat en À Punt una trentena d'inquilins i inquilines d'una de les finques del carrer dels Ports de Puçol (Horta Nord).
El veïnat parla a les clares d'una situació d'assetjament immobiliari de la qual situen l'inici en fa més d'un any, al juliol del 2020, quan el Sareb va comprar l'edifici a una constructora en fallida, Urbanas de Faitanar, i va posar a gestionar els lloguers a Haya Real State, una de les gestores immobiliàries amb major cartera d'Espanya.
Des de llavors tot han sigut disgustos en el veïnat, començant per les pressions per a pujar-los un 70% els preus del lloguer, pel qual ara paguen entre 300 i 400 euros. À Punt ha contactat amb el Sareb, que assegura no tindre constància de cap de les presumptes coaccions que s'hi denuncien, però el veïnat ens ha donat una versió molt diferent.
"Tenim els rebuts pagats i els diuen que no, que falten. I ens obliguen a anar al jutjat a perdre temps i diners, quan està tot al corrent. Estan fent-nos patir", ha explicat al programa A la Ventura, Gemma Andrés una de les veïnes afectades. "Fa un any que estem així i volem una solució. Volem estar tranquils a la nostra casa", ha explicat als micròfons d'À Punt. Com en el cas d'altres llogaters, la seua continuïtat a l'edifici depén d'una pròrroga de sis mesos per la covid : "no sabem si estarem en el carrer en no res" lamenta Andrés, que alerta del fet que ja s'han fet requeriments judicials a tres portes per impagaments que no s'han produït.
Si no frenaven el desnonament me n'anava al carrer amb el fill al cap de dos dies
En alguns casos la situació la pateixen persones en situació de vulnerabilitat, com Tomasa Cebrian, d'avançada edat i mileurista, a qui li digueren que el contracte havia caducat i que no li acceptaven els pagaments dels últims mesos; o el cas d'Arantxa Cariñana, cap d'una família monoparental i amb un fill menut que està pendent de desnonament. Abans havia intentat resoldre els mesos que devia, però assegura que l'empresa li'n reclamava molts més i l'acusa de no posar-se al telèfon per a resoldre la situació. El seu advocat ha paralitzat l'eixida, mostrant l'estat de vulnerabilitat que té reconegut, a costa d'una crisi d'ansietat "i plorar molt". "Em deien que si no la frenaven me n'anava al carrer amb el fill al cap de dos dies".
La intenció iniciar del Sareb era desallotjar l'edifici a mitjans de 2021. No obstant això, la mediació de la conselleria d'Habitatge va arrancar el compromís de renovar-los el lloguer i continua treballant ambaquest objectiu. El veïnat denuncia que quan han contactat el Sareb per a aclarir la situació, l'entitat els despatxa amb un "ja ens posarem en contacte" que els prorroga l'angoixa i la incertesa. Que tampoc es vol negociar amb ells la compra dels immobles, pels quals se'ls demanen quantitat "per sobre del preu del mercat". I que mentrestant continuen les amenaces, com paperets donant-lo una setmana perquè buiden els garatges i els trasters quan, segons asseguren, els tenen contemplats en el contracte de lloguer.