Les famílies recuperen les restes de dues víctimes de la fossa 100 de Paterna
El novembre del 2019 es van exhumar 28 represaliats del franquisme, set dels quals ja han sigut identificats i entregats a les famílies
El cementeri de Paterna (Horta Nord) ha celebrat aquest dissabte un acte d’homenatge als represaliats pel franquisme amb l’entrega de les restes de dues víctimes soterrades a la fossa número 100 als familiars.
La identificació d’aquestes dues persones, una d’Oliva (Safor) i una de Xeraco (Safor), arriba tres anys després que s’exhumara la fossa, el 2 de novembre del 2019. Durant l’exhumació, duta a terme per l’associació ArqueoAntro, s'hi van localitzar 28 persones, tres de les quals es van poder identificar en una primera ronda d’estudis el març de 2020. Dues d'aquestes eren de Gandia (Safor) i una, de Xeresa (Safor).
A aquestes se li van sumar la identificació de dues més: un home que es varen emportar a Gandia per a soterrar-la allí i un altre, que va ser soterrat a la mateixa Paterna el dia que l’assassinaren. Per tant, de les 28 víctimes encara en queden 21 per identificar.
Durant l’acte, que s’ha celebrat al cementeri de Paterna, la presidenta de l’associació de la Fossa 100, Teresa Llopis, ha pronunciat un discurs íntim dirigit a les famílies amb el qual ha recordat la història de les dues persones protagonistes d'aquest dissabte i ha destacat el nou memorial com a record de totes les víctimes que encara no s’han identificat.
A l’homenatge han assistit la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo; l’alcaldessa d’Oliva, Yolanda Balaguer, i els regidors de Memòria Democràtica de Paterna i d’Oliva, Julio Fernández i Josep Escrivà.
El terrer de Paterna, primer espai protegit per la nova llei de memòria democràtica
Aquesta setmana s’ha inscrit en el Catàleg dels Llocs i Itineraris de la Memòria Democràtica de la Comunitat Valenciana el terrer de Paterna, on van ser assassinades 2.238 persones de 191 municipis valencians durant quasi 20 anys. Després del cementeri de l'Est de Madrid, es tracta del segon lloc del territori nacional amb més execucions.
En concret, formen part del lloc protegit el mur, els seus elements i un entorn de 8.370 metres quadrats, incloent-hi els elements ocults a la vista i que, en un futur, es podrien exhumar. Així mateix, tindran la mateixa protecció tots aquells elements per a la dignificació i homenatge a les víctimes.
El mur és el primer lloc que es declara i inscriu per aplicació de la llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, "perquè siga preservat i perquè les generacions actuals i futures sàpiguen el que allí va ocórrer com a garantia de no-repetició", segons ha remarcat la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.
En aquests moments es troba en tramitació la declaració i inscripció del camp de concentració d'Albatera (Baix Segura) com a lloc de la memòria democràtica i s'estan documentant molts altres espais, immobles o paratges que tenen aquesta condició i que hauran de ser protegits pels corresponents ajuntaments.
