Els exdirigents d’ETA es neguen a declarar a l’Audiència Nacional per la investigació de l’atemptat de Santa Pola
El jutge els havia citat per a aclarir si van ser autors intel·lectuals de l’assassinat d’un home i una xiqueta el 2002 a la caserna de la Guàrdia Civil del municipi del Vinalopó
Quatre exdirigents de la banda terrorista ETA s’han acollit al dret a no declarar a l’Audiència Nacional, que els havia citat per l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en agost del 2022, que es va cobrar la vida d’un home de 57 anys i d’una xiqueta de 6.
Fonts jurídiques han confirmat a Europa Press que María Soledad Iparraguirre, àlies Anboto; Ainhoa Mújica, àlies Olga; Juan Antonio Olarra, i Félix Ignacio Esparza, que estaven citats este dimarts com a investigats en la causa per l’atemptat a Santa Pola, han optat per no declarar davant del jutge. Els terroristes han comparegut per videotelefonada des de les presons on complixen condemna.
A més, en el cas d’Olarra i Mújica estaven també citats com a investigats per l'assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco, que va morir l’any 2000 després de l'explosió d'un cotxe bomba a Madrid. També estava citat Javier García Gaztelu, àlies Txapote, que tampoc ha volgut declarar, segons les mateixes fonts jurídiques.
A banda dels integrants d’ETA que estaven citats este dimarts davant de la justícia, el 2024 es van processar altres exdirigents d'ETA per l’atemptat del Baix Vinalopó que va deixar dos víctimes mortals.
En la causa sobre este atemptat s’investiga la suposada responsabilitat de la cúpula de la banda en este acte terrorista.
Segons la resolució judicial, la investigació permet concloure que, "des de la perspectiva que oferix l'estudi detallat del funcionament i estructura de la banda terrorista, subjecta a una fèrria disciplina quasi militar, es considera que l'atemptat de Santa Pola s'hauria decidit per la direcció d'ETA".
Un atemptat que, com resumix el jutge, s'hauria plantejat “com a mesura de pressió i càstig per a tractar de contrarestar el procés per a il·legalitzar Batasuna en aplicació de la llei de partits polítics, procés posat en marxa amb anterioritat a produir-se l'atemptat, i no al revés”.
L’Audiència Nacional va condemnar l’any 2012 a 843 anys de presó els etarres Andoni Otegi Eraso, àlies Iosu, i Óscar Celarain Ortiz, àlies Peio, en considerar provat "sense cap gènere de dubte" que van ser els autors de l'atemptat. Ara, el magistrat al càrrec d’esta investigació pretén aclarir quins van ser els autors intel·lectuals de l’atemptat que va colpir Santa Pola.
