Europa insta Espanya a reformar l'acomiadament perquè les indemnitzacions siguen dissuasives
El Consell ratifica que el sistema actual vulnera la Carta Social Europea i recomana que la indemnització tinga en compte la situació individual del treballador
El Comité de Ministres del Consell d'Europa ha adoptat una resolució formal en la qual insta Espanya a modificar la legislació laboral per a garantir que la quantia de la indemnització per acomiadament improcedent sense causa justificada, inclosos els treballadors temporals contractats de manera fraudulenta, resulte realment dissuasiva per a l'empresari.
El text, que assumix íntegrament les conclusions del Comité Europeu de Drets Socials (CEDS), ratifica que el sistema actual d'acomiadament a Espanya vulnera la Carta Social Europea Revisada.
Així, la resolució, que té el seu origen en una reclamació col·lectiva presentada per CCOO el novembre del 2022, confirma l'incompliment per part d'Espanya de l'article 24.b de la Carta Social Europea en tres vessants: el càlcul de les indemnitzacions, el paper de la readmissió i la desprotecció dels treballadors temporals en frau de llei.
En la resolució, el Consell d'Europa insta Espanya a revisar i modificar la legislació per a garantir que la indemnització concedida en els casos d'acomiadament improcedent, així com qualsevol barem utilitzat per a calcular-la, tinga en compte el perjudici real patit pel treballador acomiadat i les circumstàncies particulars del cas.
Així mateix, demana al govern espanyol que adopte mesures per a garantir que els tribunals nacionals puguen avaluar la idoneïtat de la reincorporació al lloc de treball, amb consulta prèvia a les parts en el procediment.
Finalment, el Consell d'Europa insta les autoritats espanyoles a remetre un informe detallat en el pròxim període de seguiment per a verificar el compliment real d'estes demandes.
Recomanació similar a la fi de 2024
Esta no és la primera recomanació que fa el Consell d'Europa a Espanya perquè reforme l'acomiadament improcedent. El novembre de 2024, llavors en resposta a una reclamació d'UGT, va emetre una altra resolució amb les mateixes recomanacions que fa ara i tot això després de fer seues les consideracions del Comité Europeu de Drets Socials.
Tant UGT com CCOO van presentar una reclamació contra Espanya davant del CEDS, amb alguns mesos de diferència, per la insuficiència de la indemnització per l'acomiadament injustificat.
El Comité Europeu de Drets Socials va donar la raó als sindicats i va fallar contra Espanya per la seua regulació de la indemnització per acomiadament improcedent, ja que considera que esta viola l'article 24 de la Carta Social Europea.
Les resolucions del CEDS establixen que la indemnització per acomiadament improcedent ha de ser dissuasiva perquè l'empresari no incomplisca la llei i ser rescabaladora per al treballador acomiadat.
A Espanya, el límit màxim de la indemnització en cas d'acomiadament improcedent no pot excedir de 33 dies de salari per any de servici, amb un límit màxim de 24 mensualitats. En cas d'acomiadament per causes objectives i acomiadament col·lectiu per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o productives, el topall màxim no pot superar els 20 dies de salari per any treballat, amb un límit màxim de 12 mensualitats.
Encara que el govern espanyol va defendre davant del CEDS que un dels objectius d'establir en la legislació límits màxims de remuneració és el de proporcionar una major seguretat jurídica a ambdues parts del contracte de treball, l'organisme europeu va assenyalar en la seua resolució que "no es pot excloure que la indemnització predeterminada puga servir més aviat com un incentiu perquè l'ocupador acomiade els treballadors de manera injusta".
"De fet, en certs casos, els límits màxims d'indemnització podrien induir els ocupadors a fer una estimació pragmàtica de la càrrega financera d'un acomiadament improcedent sobre la base d'una anàlisi de costos i beneficis. En algunes situacions, això podria fomentar acomiadaments improcedents", subratllava el CEDS en les resolucions.
Al mateix temps, el CEDS considera que els límits màxims fixats per la legislació espanyola "no són prou elevats per a reparar el mal patit per la víctima en tots els casos i per a dissuadir l'ocupador".
"És possible que no es tinga degudament en compte el perjuí real patit pel treballador afectat en relació amb les característiques específiques del cas, entre altres coses perquè la possibilitat d'una indemnització addicional és molt limitada", apuntava el CEDS.
Per consegüent, l'organisme europeu considera que el dret a una indemnització adequada o una altra reparació apropiada en el sentit que establix l'article 24.b de la Carta Social Europea "no està suficientment garantit" en la legislació espanyola.