Enginyeria valenciana i materials reciclats per a construir dos parcs infantils a l’Índia

Una estudiant de Disseny Industrial de la Universitat Politècnica de València crea en una zona rural dos espais lúdics per als escolars reutilitzant elements com pneumàtics, una pedra esvarosa, cordes o tubs de metall 

L'enignyera Teresa Soriano durant les tasques de construcció d'un parc a una àrea rural de l'India / UPV

Crear un espai lúdic infantil amb escàs pressupost i que incloguera les propostes de la comunitat local perquè el sentiren com a propi i hi disfrutaren dels beneficis del joc. Era el repte amb què es va trobar Teresa Soriano, una enginyera industrial valenciana, quan va arribar a un escola de Heranjal, una zona rural del sud de l’Índia. Aquest triple desafiament li permetia, a més, desenvolupar el seu treball de fi de grau. En acabar el projecte, el que va començar com un treball acadèmic pràctic ha acabat com a una gratificant experiència personal, tamisada per una pandèmia que va obligar a l’enginyera a allargar la seua estada a l’Índia cinc mesos més del previst. 

Teresa va arribar a Heranjal a través d’una beca del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de València, on ha cursat els seus estudis de Disseny Industrial i Desenvolupament de Productes.

Sense "cultura dels parcs"

En aterrar a l’Índia es va trobar amb una zona “on la cultura dels parcs no existeix”, però malgrat aquest costum, arribava disposada a fer una àrea de jocs per als menuts de l’escola de primària d’una aldea. D’on traure mans per a fer-lo i d’on aconseguir els materials per al parc van ser les dues primeres qüestions essencials que l’enginyera valenciana va haver de resoldre. 

“Arribava amb a penes pressupost, per tant havia de buscar una solució molt econòmica, i d’altra banda, arribava a un lloc desconegut per a mi, on necessitava algú que m’ajudara a fer tot el treball, jo a soles no podia fer el parc”, recorda Teresa Soriano per a À Punt. Els materials reciclats i la integració en la comunitat local, amb l’ajuda d’un líder veïnal, van ser les claus. 

L'estudiant valenciana fent tasques de construcció del parc infantil a l'Índia
L'estudiant valenciana fent tasques de construcció del parc infantil a l'Índia / UPV

Els elements del parc havien de ser segurs, que resultaren atractius entre uns menors que no estan habituats a aquesta alternativa lúdica i, a més, amb la limitació de materials que tenia en aquella zona. 

Així, una vegada guanyada la confiança del veïnat de Heranjal, Teresa va trobar en els mateixos menors i les seues famílies els millors ajudants; en els elements reciclats, els seus materials; i en els seus coneixements i l’experiència en el disseny de parcs infantils, la base per a dissenyar el parc de l’escola. 

“Vaig aprofitar pneumàtics en desús, una pedra esvarosa per a convertir-la en tobogan i uns tubs de metall per a fer un balancí”, apunta aquesta enginyera de la Politècnica. El seu enginy va ser tant, que una vegada començat el treball li van demanar fer un segon parc per a xiquets més menuts. A més dels elements de joc, fins i tot van pintar un mural inspirat en un antic teatre d’aquesta zona rural. 

Alumnat de l'aldea de Heranjal juguen amb un dels jocs infantils ideats amb pneumàtics per l'enginyera Teresa Soriano
Alumnat de l'aldea de Heranjal juguen amb un dels jocs infantils ideats amb pneumàtics per l'enginyera Teresa Soriano / UPV

Així que Teresa va continuar tirant del seu enginy per a aconseguir materials i va fer una motocicleta estàtica amb el manillar mòbil, va aprofitar uns tubs de formigó amb perforacions cobertes amb unes làmines per a fer una construcció on pogueren ficar-se els menuts i amb cordes va preparar una xarxa per a enfilar-se. A aquest parc tampoc no falta un panell musical fet amb campanes. 

Una vegada finalitzat el projecte, la resposta dels menuts de Heranjal va ser immediata. A pesar de no estar habituats a aquests espais, no van tardar a fer-lo un espai quotidià. De fet, Teresa recorda a À Punt el cas d’un d’aquests menors: “Mai volia anar a l’escola, però des què estava el parc em van contar que hi volia anar, perquè ja tenia una altra motivació, que era el parc”, apunta aquesta enginyera valenciana. 

Més enllà de l’experiència acadèmica, professional o solidària del seu parc amb materials reciclats, el més rellevant per a Teresa ha sigut l’experiència personal que ha comportat aquest treball i la pandèmia li va permetre allargar cinc mesos més dels contemplats inicialment. “Vaig anar amb la intenció d’aportar tu, d’ajudar i després tornes havent sigut tu la que has rebut tota una experiència que et fa créixer molt personalment”, apunta.

Un dels parcs infantils que va crear l'enginyera industrial valenciana en una zona rural de l'Índia
Un dels parcs infantils que va crear l'enginyera industrial valenciana en una zona rural de l'Índia / UPV

En aquest sentit, aquest temps addicional li va permetre endinsar-se més en la vida quotidiana de Heranjal per les limitacions a les quals obligava la pandèmia. “Com havia d’estar allí vaig demanar faena, fer el que ells feien, i fins i tot vaig participar en les tasques de la collita de l’arròs”, exposa. Unes tasques de les quals inclús es va fer ressò la televisió local, que li va dedicar a Teresa un dels seus reportatges.

Com recorda l’enginyera de l’UPV, el que va començar com un projecte professional, es va convertir una enriquidora experiència personal i cultural a la que Teresa no dubta a convidar a uns altres alumnes que tinguen l’oportunitat.  

La pandèmia va obligar Teresa Soriano a estar a l'Índia mesos més del que preveia, temps que va aprofitar per a col·laborar en tasques com la plantació d'arròs
La pandèmia va obligar Teresa Soriano a estar a l'Índia mesos més del que preveia, temps que va aprofitar per a col·laborar en tasques com la plantació d'arròs / UPV
També et pot interessar