Ecologistes i sindicats demanen menys "demagògia" amb l'aigua del Tajo-Segura

La Xarxa Valenciana per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer remarca que la gestió hídrica al territori valencià és millorable i creu electoralista la reobertura del conflicte

Un tram del transvasament Tajo-Segura
Un tram del transvasament Tajo-Segura / Unió de Llauradors

La Xarxa Valenciana per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer considera que "mantindre la ficció de l'aigua per a tots o aigua per sempre és senzillament un frau" i ha reclamat menys "demagògia de dubtosos rendiments electorals" sobre la modificació dels cabals ecològics del transvasament Tajo-Segura.

Així ho ha expressat en un comunicat l'organització, formada per Acció Ecologista-Agró, ACEM, ADIRA, AEMS-Rius amb Vida, CCOO PV, Centre Ibèric de Restauració Fluvial, Ecologistes en Acció, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Grup per a l'Estudi i Conservació dels Espais Naturals, Intersindical Valenciana, Per l'Horta, Plataforma Ciutadana per la Defensa del Riu Serpis, SEO-BirdLife, Túria Verd, WWF i Xúquer Viu. L'escrit explica en deu punts la postura d'aquest col·lectiu davant de la nova polèmica sorgida al voltant del transvasament Tajo-Segura.

"És necessari exigir als representants polítics i als creadors d'opinió l'assumpció de les seues responsabilitats i la renúncia a una demagògia de dubtosos rendiments electorals", defensen. En aquest sentit, han indicat que la gestió de l'aigua en territori valencià "arrossega problemes de dècades i és manifestament millorable" perquè, segons dades de les confederacions hidrogràfiques del Xúquer i el Segura, el percentatge de rius i aqüífers en mal estat "és molt alt" i ronda el 50%. A més, consideren que la proximitat de les eleccions ha reobert el conflicte de l'aigua, ara al voltant de la proposta d'establir un règim de cabals ecològics a la conca del Tajo per a "aconseguir un bon estat del riu a la part espanyola de la demarcació".

La plataforma ha subratllat que la proposta es fa "en compliment de reiterades sentències del Tribunal Suprem" amb base en directives europees que "impulsen un canvi d'orientació radical en la política de l'aigua, establint com a objectius principals la recuperació del bon estat de rius, llacs i aqüífers i l'adaptació dels usos a la disponibilitat d'aigua".

Aquest canvi implica, han explicat, "passar d'una visió de la gestió de l'aigua com un recurs productiu, al marge de les seues funcions ecològiques, a una altra que es basa en la protecció ambiental". "És a dir, no sols es tracta de protegir els ecosistemes aquàtics, sinó de tenir en el futur aigua per a usos econòmics racionals", han matisat.

Forta resistència al canvi en el model

Des de la Xarxa Valenciana per una Nova Cultura de l’Aigua al Xúquer han lamentat que aquest canvi en el model "ha trobat una forta resistència al nostre país, sobretot per part dels usuaris fins ara privilegiats, que es veurien obligats a limitar les extraccions abusives que comprometen la salut dels rius".

La plataforma també considera "difícilment defensable" parlar de cabals mínims "excessius" i conclou reclamant de manera "urgent" una política d'adaptació dels usos per a una reestructuració productiva "el menys traumàtica possible".

També et pot interessar