La directora territorial d’Igualtat recorre contra la petició del jutjat perquè el TSJCV investigue Oltra

L'actual directora territorial de la Conselleria d'Igualtat, Carmen Fenollosa, ha presentat un recurs davant del jutjat d'instrucció número 15 de València contra la seua decisió de demanar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que investigue la vicepresidenta i titular d'aquest departament, Mónica Oltra, pel cas del suposat encobriment dels abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada.

El jutjat va demanar la imputació d'Oltra per considerar que existeixen indicis "racionals, seriosos i fundats" de la participació d'aquesta última en els fets investigats i que no resulta possible progressar en la investigació sense que la consellera siga investigada. En la causa hi ha tretze comandaments i tècnics investigats, entre ells, la mateixa Fenollosa.

L’escrit de la directora territorial sosté, entre altres arguments, que no existeixen indicis de la participació i responsabilitat de la vicepresidenta, que, a més, "arrosseguen" Fenollosa a la continuació de la causa davant del TSJCV "sense l'existència de les proves adequades".

En aquesta línia, assenyala que no hi ha cap declaració en què "ningú dels investigats ha dit que va rebre cap instrucció" d'Oltra ni s'ha aportat cap document "en què s'aprecie cap orde o instrucció" de la consellera sobre els fets.

Així mateix, Fenollosa al·lega que ella no ha comés "cap irregularitat administrativa ni tampoc cap comportament delictiu" i recorda que en aquelles dates era funcionària en la Conselleria a la província de Castelló, "sense cap mena de participació en la causa que s'investiga". Segons el seu parer, no es compleix el requisit exigit per la jurisprudència del Tribunal Suprem, per no existir "cap indici seriós i fundat que represente una imputació clara i concreta, amb un clar suport probatori".

Sobre la credibilitat inicial de la menor víctima, afig que es deixa "clarament provat" que nombroses persones sí que la van creure quan els va contar en primera ocasió l'existència dels possibles abusos "però s'obvien altres fets molt rellevants, com que, després cap dels receptors de la comunicació (ni parella, ni familiars, ni amics, ni companys de residència), van sostindre que la cregueren fins al punt que ningú va presentar denúncia".

"Alguns encara sostenen de manera vehement que la menor va mentir", assenyala, i "exactament el mateix va passar amb professionals experimentats, tant d'entitats privades com de l'administració, que, després de fer el seu treball de forma totalment professional, van arribar a conclusions que no indicaven precisament que procedia interposar cap denúncia".

Sobre la suposada cadena d'errors a què al·ludeix l'instructor, la directora defensa que les coses es van fer "com es feien des de fa dècades" i no es van cometre irregularitats ni cap delicte. "Així i tot, amb posterioritat es va millorar el sistema de protecció de persones menors d'edat que presumptament havien rebut abús sexual. Un sistema en què la Direcció General tenia uns pocs mesos de vida, i la vicepresidenta estava poc més d'un any en el càrrec", assenyala.