Dimiteixen el president de Renfe i la secretària d'Estat de Transports després de l’error dels trens de Cantàbria

El president de Renfe, Isaías Táboas, i la secretària d'Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Isabel Pardo de Vera, han dimitit, després de la polèmica dels nous trens d'ample mètric per a Cantàbria i Astúries, segons han confirmat aquest dilluns fonts del Ministeri. Ara, Raül Blanco serà el nou president de Renfe i David Lucas, el secretari d'Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, segons han confirmat fonts del Ministeri, que també han informat que els càrrecs els aprovarà dimarts el Consell de Ministres. 

L’anunci s’ha produït abans que la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, es reunisca aquesta vesprada amb els presidents d'Astúries i Cantàbria, Adrián Barbón i Miguel Ángel Revilla, respectivament, per a explicar com s'han produït els errors en les mesures dels trens contractats, que provocaran una demora de dos anys en la fabricació.

Revilla ha criticat no sols que l'adjudicació es fera “sense mesurar els trens ni els túnels”, sinó el fet que durant més de dos anys “ho sabien i no han dit res”, mentre que Barbón ha qualificat la situació d'“escàndol” i ha afirmat que “no admet un altre qualificatiu que vergonya i més vergonya”. Tots dos dirigents autonòmics havien demanat a la ministra de Transports que es depuraren responsabilitats.

Els nous trens circularan a principis del 2026

Després de la reunió amb els presidents autonòmics, Raquel Sánchez ha anunciat que les previsions del govern són que els nous trens d'ample mètric per a Cantàbria i Astúries estiguen circulant els primers mesos del 2026. Segons ha explicat la titular de Transports, la idea del govern és que a l'estiu estiga ja conclòs el disseny dels nous trens amb l'anomenat mètode comparatiu, perquè “a la fi d'aquest mateix any o a tot tardar al principi del 2024” CAF puga començar a fabricar-los.

Mentre arriba el moment, el govern central transferirà recursos als executius de les dues comunitats autònomes afectades, com a compensació que estaran destinades a bonificar el servei de Renfe i Rodalies en aquests territoris fins que es posen en marxa els nous trens. Així ho han explicat la ministra i els presidents de les dues autonomies en una compareixença conjunta. 

Com a resultat de la reunió, la ministra i els dos presidents autonòmics han signat un acord conjunt en el qual es parla de compensacions, com la de la bonificació dels serveis de Rodalies i Renfe, i terminis més concrets per a l'arribada d'aquestes màquines als dos territoris.

Malgrat que en un primer moment la ministra havia explicat que aquestes partides pressupostàries podrien anar a bonificar els serveis de Rodalies, Barbón ha precisat que també serà per als serveis de Renfe. Per a fer-ho s’habilitaran sengles partides econòmiques d’aportació al finançament del sistema de transport públic d’Astúries i Cantàbria, a través dels pressupostos generals de l'Estat.

Així mateix, Sánchez ha assenyalat que es començarà un procés de condicionament dels trens de Rodalies, també a manera de compensació, que comportarà millores d'accessibilitat i de fiabilitat en aquestes màquines. També ha destacat que, malgrat que inicialment el contracte era per a 31 trens, es farà una nova licitació que renovarà els trens fins a 38. Finalment, la ministra ha informat que s'ha creat la figura d'un comissionat per a supervisar aquest acord, que també servirà a l'hora d'exigir responsabilitats en un futur, tal com ha desgranat el president asturià.

Problemes en el disseny dels trens

A principi de febrer es va conéixer que la fabricació dels 31 trens d'ample mètric adjudicats per Renfe a CAF en 2020, per a renovar la flota que presta servei de Rodalia i Mitjana distància a Astúries, Cantàbria, País Basc, Galícia, Castella i Lleó i Múrcia, es demoraria per un problema en el disseny: els trens eren massa amples per a passar pels túnels.

Renfe va contractar aquests trens el 2020 amb mesures errònies per als túnels de la xarxa d'ample mètric (antiga FEVE) i, una vegada detectat el problema, es començaren a buscar solucions, descartant l'aplicació dels gàlibs estàndard, ja que es construirien trens amb unes dimensions inferiors a les dels actuals i, per tant, massa xicotets per a les prestacions que es buscaven.

Finalment, es va optar pel denominat “mètode comparatiu”, recollit en la norma europea EN 15273, que consisteix en la utilització com a base un tren que actualment circula per les línies d'ample mètric com a referència.

Encara que l'ús d'aquest mètode a Espanya ja era compatible amb la vigent ordre ministerial (OM) de 2015 per la qual s'aprova la “Instrucció ferroviària de gàlibs” (IFG), el Ministeri va modificar el seu text dissabte per a incloure de manera explícita la referència a aquesta norma europea.

El mètode comparatiu “permetrà optimitzar el disseny i l'aprofitament de la secció transversal disponible en la xarxa d'ample mètric”, d'acord amb el Ministeri, que ha insistit que no s'ha fabricat cap tren, ja que les “incongruències” es van detectar en les primeres fases del disseny de les noves unitats, i que “no s'ha malgastat cap euro dels espanyols”.