Les deu propietats valencianes que l'Església admet que no són seues

La Conferència Episcopal lliura un informe en què reconeix que vora un miler de béns que té registrats en tot Espanya no li pertanyen i obri la porta a retornar-los

L'ermita del Sagrat Cor de Jesús d'Oriola
L'ermita del Sagrat Cor de Jesús d'Oriola / À Punt NTC

L'Església catòlica ha admés tindre registrades al seu nom un miler d'immobles en tot l'Estat que no són seus, una desena a la Comunitat Valenciana. Les xifres es desprenen del llistat de béns immatriculats entre 1998 i 2015 que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha fet públic arran de la negociació que manté amb el Ministeri de la Presidència per a abordar la regulació d'aquestes propietats. De les quasi 35.000 que va inscriure acollint-se a la reforma de la llei hipotecària de l'executiu presidit per José María Aznar, ha reconegut ara que n'hi ha 912 de les quals no pot confirmar-ne titularitat o que, directament, estan a nom de terceres persones. És el 2,7% de tota l'adquisició massiva que va propiciar el decret del govern popular fa 24 anys, una quantitat que, indica, està disposada a retornar.

El mes de febrer de l'any passat, el govern espanyol va remetre al Congrés una llista amb 34.961 immobles de béns immatriculats per l'Església, 912 a la Comunitat Valenciana. D'aquests, 726 eren temples i altres dependències, mentre que els 186 restants eren terrenys, vivendes, solars, locals. En el nou informe que el president de la CEE, Joan Josep Omella, ha lliurat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, l'Església comptabilitza un total de 842 edificis o finques inscrites en el territori a través de la llei hipotecària de 1998-2015. Però en aquest registre figuren també un total de deu propietats, repartides entre les tres diòcesis de Sogorb-Castelló, València i Oriola-Alacant, de les quals es reconeix que no es pot acreditar la titularitat, presenten errors o tenen altres propietaris.

Fins a set s'inclouen en la categoria amb l'epígraf "falten dades per identificar". Per aquesta manca d'informació, com es reconeix en el document, no s'ha pogut acreditar la propietat d'una església i d'una edificació destinada al col·legi a Callosa de Segura, i de tres propietats més a la ciutat d'Elx: una església que no s'especifica i dos solars. Tampoc figura completa la identificació per a justificar un edifici ubicat a Novelda que el Bisbat d'Oriola va immatricular, ni el pati d'un centre parroquial de Saix. La setena propietat és una casa a Sogorb de què es diu, textualment, que "no se'n pot comprovar la pertinença". D'altra banda, en la categoria d'"Altres errades" s'arreplega el cas d'una parcel·la rústica localitzada a Alzira i adscrit a la parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció, que no existeix actualment, segons apunta el mateix informe.

Document
Informe sobre béns immatriculats de la Comferència Episcopal Espanyola
Consulta'l

Hi ha dos béns més immatriculats per l'Església que s'atribueixen a altres propietaris. Es tracta de l'ermita del Sagrat Cor de Jesús a Oriola i la casa de les Religioses Obreres de la Creu a Montesa. En aquest últim cas s'assenyala explícitament que "no és titular la parròquia", en referència a l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció de Montesa.

De les 34.976 immatriculacions que arreplega l'informe elaborat per la CEE, les diferents diòcesis han pogut verificar-ne fins a 32.401 com a correctes entre el període 1998-2015. Així, en tot Espanya s'han detectat més de 2.500 errades o incidències, i d'aquestes vora un miler es corresponen amb propietats sobre les quals l'Església diu no tindre constància d'ostentar-ne la titularitat, o bé per falta de dades en la identificació, (608), per altres errades (28) o bé perquè tenen altres propietaris (276).

El pacte amb l'Església, "un acudit" per a València Laica

La coordinadora de València Laica, Raquel Ortiz, ha valorat com "un acudit" el pacte amb la Conferència Episcopal, ja que considera que la xifra de béns immatriculats irregularment és molt més elevada. Segons ha recordat en Les notícies del matí, el govern espanyol té censats 35.000 béns que l'Església va posar al seu nom entre 1998 i 2015, però si es gira la vista fins a principis del segle XX es podria parlar de vora 100.000 propietats, 3.000 de les quals a la Comunitat Valenciana, segons les dades amb què treballen les organitzacions laiques.

Ortiz ha qüestionat el tracte "privilegiat" que ha rebut l'Església en aquest assumpte "com si fora una institució pública, quan és una corporació privada" i ha instat les administracions a aplicar-los les mateixes normes per al registre de propietats que regeixen per a la resta.

També et pot interessar