Detecten nivells rècord de microplàstics en corals protegits de les Illes Columbretes
S’hi han trobat fragments de plàstic de menys de cinc mil·límetres i microcautxú derivat del desgast de pneumàtics
Un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha detectat concentracions rècord de microplàstics i partícules de cautxú en colònies del coral Cladocora caespitosa, espècie endèmica i en perill d'extinció, en la reserva marina de les Illes Columbretes.
L'estudi, publicat en la revista Marine Pollution Bulletin, documenta la presència de fins a 6.345 partícules per quilo de sediment a l'interior de les estructures coral·lines, amb una mitjana de 1.514 partícules per quilo. Es tracta de valors molt superiors als registrats en altres zones del Mediterrani occidental, segons un comunicat del CSIC. “Trobem microplàstics en totes les mostres, però les concentracions més altes estaven dins de les estructures coral·lines”, ha indicat Diego Kersting, investigador de l'Institut d'Aqüicultura Torre de la Sal (IATS-CSIC) i coordinador del treball a Espanya.
Contaminació en zones protegides
Les anàlisis s'han fet en col·laboració amb científics de l'Institut de Geociències de la Universitat de Kiel i del centre Helmholtz-Zentrum Hereon (Alemanya), a partir de mostres recollides en cinc punts de les Columbretes, tant dins com fora de les colònies coral·lines.
Les partícules detectades inclouen fragments de plàstic de menys de cinc mil·límetres i microcautxú derivat del desgast de pneumàtics, que arriben al mar a través de rius o corrents. Segons els investigadors, entre el 80% i el 90% dels residus identificats són microplàstics. “Este és un bon exemple que el fem acaba en qualsevol lloc, de la globalització de la contaminació per plàstics”, ha advertit Kersting, que ha qualificat de “paradoxal” que estos nivells es troben en reserves marines d'alta protecció com les Columbretes o Cabrera, a les Balears.
L’efecte parany del coral
Els científics atribueixen les concentracions a l'anomenat efecte parany, pel qual les estructures coral·lines o els boscos de posidònia capturen partícules transportades pel mar. En el cas de les Columbretes, també influeix la forma en C de la badia de l'Illa Grossa, que afavoreix l'acumulació.
Si bé encara no es coneixen amb precisió els efectes de la contaminació en la salut del coral, Kersting ha recordat: “Se sap que pot haver-hi efectes adversos a partir de 540 partícules per quilo sec de sediment, i les concentracions que hem vist són molt més grans”. Els investigadors han subratllat la necessitat d'aplicar mesures com la prohibició de plàstics d'un sol ús, la millora en el tractament d'aigües residuals i un reciclatge més eficient per a frenar la contaminació dels ecosistemes marins.
