Descobreixen una superterra freda i fosca, veïna del nostre Sistema Solar
Telescopis de tot el món han pres prop de 800 mesures durant més de vint anys.
El descobriment de Pròxima b, un planeta similar a la Terra que orbita a l'estel més proper al Sol, va ocupar en 2016 la portada de Nature i les seccions de ciència de la gran majoria de mitjans internacionals. Dos anys després, la revista científica informa d'una nova troballa: una superterra, d'almenys 3,2 vegades la grandària de la Terra i que orbita a l'estel Barnard.
La troballa ha sigut possible gràcies a una de les majors campanyes internacionals d'observació de la història, en la qual telescopis de tot el món han pres prop de 800 mesures durant més de 20 anys.
El treball, una col·laboració internacional liderada per Ignasi Ribas, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), compta amb la participació de científics del Centre d'Astrobiologia (CAB), dels instituts d'Astrofísica d'Andalusia i Canàries, de l'Observatori Calar Alt, de la Universitat Complutense de Madrid i del CSIC.
“Totes aquestes dades ens han permés caracteritzar el sistema planetari que orbita a Barnard”, ha explicat Ribas, qui sosté que es tracta del segon sistema més proper a la terra i en el qual no descarten que puga haver-hi més planetes.
El planeta recentment descobert depén de Barnard, una estrela roja d'entre 7.000 i 10.000 milions d'anys -“quasi el doble de vella que el Sol”, ha ressaltat l'investigador-, relativament inactiva i la més ràpida del cel nocturn.
Barnard b, batejat així en honor a la seua amfitriona, tarda uns 233 dies a orbitar al seu estel i, encara que està relativament prop d'ella -a un quaranta per cent de distància del que està la Terra del Sol-, és un planeta fred i fosc que podria estar a uns -170 graus centígrads.
Segons l'investigador català, es tracta d'un món gelat perquè rep molt poca energia del seu estel: només un dos per cent del que la Terra obté del Sol. A més, està prop de la coneguda com a 'línia de gel', una zona orbital al voltant d'una estrela en la qual compostos volàtils com l'aigua poden condensar-se en gel sòlid.
A més, comparada amb Pròxima b, que es considera el planeta amb més possibilitats d'albergar vida fora del Sistema Solar, sembla poc probable que aquesta superterra puga contenir alguna forma de vida. Però la vida, “a voltes, troba formes hàbils de sobreviure”, adverteix el físic català.
Tècnica Doppler
La troballa ha sigut possible gràcies a la tècnica Doppler, un dels molts mètodes dissenyats pels astrònoms per a descobrir planetes impossibles d'observar de manera directa.
La tècnica busca planetes a partir dels efectes que provoca en el seu estel perquè, quan un planeta orbita a una estrella, l'atracció gravitatòria fa que aquesta es moga també.
“El descobriment suposa un avanç significatiu en la cerca d'exoplanetes al voltant dels nostres veïns estel·lars, amb l'esperança de, finalment, trobar un que tinga les condicions adequades per a albergar vida”, ha expressat la coautora del treball, Cristina Rodríguez-López.
